«No té cap sentit», diu, entre rialles, Narcís Barrera (Tordera, 1988). És l’actual entrenador del Ronin, el club creat per l’streamer Ibai Llanos a la Quarta Catalana. Encara no han començat la temporada, però ja omplen estadis. Els joves volen autògrafs i fotografiar-se amb els seus ídols. Perquè són estrelles per a les noves generacions malgrat jugar a l’última categoria del futbol català. «No busco popularitat, però ho estic notant, sí. A vegades se’m queden mirant pel carrer, perquè m’han reconegut. O anem plegats amb els jugadors a qualsevol lloc, i ens aturen. I pel que fa a l’Ibai… veus nanos de totes les edats que embogeixen. És com si s’aturés el món, per a ells. És divertit, és divertit».
Barrera va començar la seva trajectòria esportiva al Tordera, el club que estima. «La meva passió pel futbol surt d’allà, perquè tot el poble anava a les 17 hores al camp a veure jugar l’equip». Després va fer el salt al Girona, en edat juvenil, on va coincidir, entre altres, amb Chicho Pèlach i Andreu Fontás. «Va ser una experiència increïble. Allò era un altre Girona, en aquells moments a Tercera Divisió. A Montilivi encara hi havia la lona. A mi em posaven de lateral dret, i quan entrenava amb el primer equip, havia de marcar a Xumetra, Miki Albert o Mourad. Pensava, ‘collons, la mare que em va parir, on m’he posat’. Eren molt bons», destaca. De l’etapa al Blanes, en el salt al futbol sènior, conserva com un tresor una victòria al Barça B dirigit per Pep Guardiola el gener del 2008, on va enfrontar-se a Busquets, Pedrito o Jeffren. «Vam guanyar 3-1, per a mi és com un títol. El pare té el partit gravat i de tant en tant, el poso. Així recordo que era una mica bo».
El torderenc va fer trajectòria a les comarques gironines, vestint les samarretes del Palamós, Peralada i Figueres, gairebé sempre a Tercera Divisió. També va jugar a l’Europa, Granollers o Horta. «Allò era la Tercera de veritat, duríssima. Cada any era una guerra. Ara crec que falta certa competitivitat. I es troben a faltar els clubs històrics que han caigut tan avall. Li tinc molta estima a aquella època, amb un gran ambient als estadis. Vaig aprendre moltíssim», explica, i es descriu: «L’Arnau Sala assegurava que del desordre posava ordre. Això em defineix prou bé. No era el futbolista amb més talent, però hi posava moltes ganes. I he jugat a un munt de posicions: lateral, mig del camp, interior, pivot, extrem, mitjapunta i fins i tot de davanter».
A Barrera li fa «mal» veure el descens dels seus antics clubs, el Figueres i el Palamós, a Primera Catalana. «És que quan era petit, estaven a Segona Divisió. L’impacte és molt fort. La gent anava als camps i ara quan els veig mig buits… Sap greu, però ja sé que tirar endavant costa molt». Ho desenvolupa: «Falta invertir en primers equips i futbol formatiu, d’aquesta manera s’apujaria el nivell de la classe mitjana. No poden només sortir un o dos jugadors de molta qualitat, n’hi ha d’haver molts més, i que tinguin un llarg camí».
Una lliga i un Mundial
Com a entrenador, va acompanyar el tècnic Nacho Castro en les aventures al San Fernando, a Andorra i a Mèxic. La fortuna va ser deixar-se embolicar per la Kings League. «Pensava que era una lliga de tarda, vam anar sense cobrar i a riure. Però va fer un boom, i ens va enganxar allà al mig». Barrera va guanyar la Lliga i també el Mundial. «L’Ibai, que està implicadíssim, em va dir que tenia la intenció de fer un projecte a Quarta Catalana, em van començar a caure coses, vam quedar seriosament, i vaig decidir agafar-ho. La categoria mai ha tingut tanta repercussió. Anem als estadis i s’omplen; és de bojos», verbalitza.
El Ronin, que juga a Rubí, ha popularitzat el futbol més modest de Catalunya. Mitja plantilla procedeix de la Kings League i l’altra meitat d’un càsting, en què, «van inscriure’s unes 13.000 persones». «La majoria han jugat en categories superiors, però alguns venen de no competir i s’han de posar en forma. Hi ha Josimar Quintero, amb passat al Barça o al Chelsea, que de currículum és una burrada». Barrera s’ha endut de Tordera el juvenil Aleix i disposa d’Óscar Coll, ex del Girona B.
L’entrenador i els jugadors tenen un salari totalment inhabitual a Quarta Catalana. «Puc viure d’això, sí. I els jugadors no, però gairebé, perquè a la Kings ja disposen d’un sou i ho poden combinar. Els que no hi són, sí que tenen una altra feina als matins; i el club posa el pis als de fora. Tots cobren el mateix perquè està estipulat: els de la Kings no arriben a quatre xifres, i la resta més o menys la meitat». Gairebé tot en el Ronin és poc habitual, de fet. La logística, especialment l’emissió pràcticament sencera de qualsevol moviment a les xarxes socials, intenta captar la mirada d’un públic jove que d’una altra manera no s’aproparia als camps de futbol amateurs. «Costa acostumar-se a les càmeres, però ja em van deixar clar que hi ha una estona per entrenar i l’altra per fer vídeos. El club té un equip de mèdia, amb diversos fotògrafs i càmeres als entrenaments i partits. L’altre dia, de fet, van venir a rodar un tiktok uns nanos d’aquests que estan de moda». Quan ho escup en veu alta, sembla que al·lucini.
Exposició constant
«Aquesta és la nostra realitat: estar exposats. Però la gent ja és intel·ligent, ja sabem quan sí i quan no. L’Ibai vol vendre l’equip des de dins, així que és normal que es fiquin fins i tot a l’interior del vestidor. Tampoc no cobraríem el que cobrem, si no fos d’aquesta manera», contesta Barrera, que recorda que «abans l’home del temps era famós i avui els nanos no saben qui dona el temps a la televisió, però saben qui és l’Ibai. Les coses han canviat. Hi ha un gruix de persones que viu de la il·lusió del passat, però tot evoluciona. Gent com l’Ibai té molta influència en la societat».
L’únic objectiu del Ronin és pujar a Tercera Catalana a la primera. És com un videojoc traslladat a la vida real. Aquesta manera de fer també rep veus molt crítiques. «Les entenc, però no les comparteixo. L’Ibai hi té dret, ho està fent a la seva manera, sense molestar a ningú. Cal saber que és un emprenedor. Tothom pot fundar un club, però no ho fa. Quina identitat s’està carregant? Si n’hagués comprat un i hagués esborrat les seves arrels, ho diria. Però no hi havia cap identitat a esborrar, perquè el Ronin no existia».
«També diuen que no parlem en català, quan el parlem; o que ens deshumanitzem, quan estem invertint i hi ha molta gent que treu rèdit d’això. L’Ibai no s’amaga, és transparent i es deixa veure. No és un paio que posa bitllets, tanca la porta i desapareix, al contrari. Ha anat a Llavaneres, Castelldefels o Premià. Està invertint a Catalunya, a casa nostra. On ell viu, i se sent orgullós de fer-ho», defensa Barrera, la cara gironina del projecte més mediàtic de Quarta Catalana.
Subscribe to continue reading
