Estrenat a l’Eurolliga, el comptador de victòries també s’ha posat en marxa a la Lliga a Fontajau. L’Spar Girona ha ofegat el Baxi Ferrol en un exercici d’intensitat i pressió a l’abast de molt pocs equips. Un autèntic corcó ha estat l’Uni, que durant una bona colla de minuts ha desesperat el seu rival, viu només gràcies als triples d’abans del descans i amb uns instants d’inspiració a l’inici del tercer acte. Però amb això no és suficient si al davant hi ha Mariam Coulibaly (autora de 26 punts, 10 rebots i 33 crèdits de valoració) o de recursos infinits com la verticalitat de Klara Holm, la inspiració de Jocyte o l’aportació des de la banqueta de jugadores com Amihere, Carter o Pendande. Des del primer fins al darrer instant, les de Roberto Íñiguezhan anat sempre per davant en el marcador, fent de la pressió la seva millor arma. Malgrat alguns moments de desconnexió, els ruixats en atac (i també en defensa) han estat tan contundents com determinants a favor d’un grup que vola i ha començat el curs com un llampec.
Lino López ho ha vist pelut ben aviat. L’entrenador del Baxi Ferrol ha cridat les seves jugadores a files amb el 10-2. No han servit de massa els quatre retocs del tècnic, que ha comprovat, desesperat des de la banda, com el ritme infernal imposat per l’Spar Girona era impossible d’aturar. Les pilotes entraven, els atacs eren ràpids i precisos i en defensa, l’equip es multiplicava per ofegar un rival que se’n feia creus de tot plegat. En un vist i no vist, el 22-6 traslladava al marcador la superioritat de l’Uni a la pista. Un equip coral, amb protagonisme i punts repartits. Un parell de triples ha permès a les gallegues aturar la sagnia i mantenir el tipus, però l’aportació de la banqueta local, amb l’encert de Carter i sobretot d’Amihere, ha permès tancar el primer quart amb un just i clar domini (29-17) i explicar un inici de segon període amb una dinàmica similar. Tant, que Lino López ha hagut de tornar a aturar-ho tot. El 39-23 obra de Jocyte i el que s’estava veient al parquet no li ha agradat ni un pèl a l’entrenador visitant; sobretot quan, després d’aquest segon temps mort, Amihere ha anotat des de la llarga distància per col·locar el màxim avantatge per a les de cassa (42-25). Però els partits són llargs i hi poden passar moltes coses. Tantes, com que el Baxi Ferrol s’hagi espolsat la pressió a còpia de triples. N’ha anotat 4 en el segon quart. Un factor important per mantenir-se viu i per, fins i tot, atrevir-se a acostar-se en el marcador. El parcial de 5-11 (i segurament també una safata sense oposició) ha tret de polleguera Íñiguez, que amb el 47-36 ha pausat el partit per intentar canviar les coses. A tocar del descans, Coulibaly ha fet de Coulibaly; poderosa sota l’anella, ha anotat un parell de cistelles consecutives perquè en el pas pels vestidors l’avantatge continués sent considerable. Però no definitiu, ni de bon tros (51-39).
Quan Ainhoa López ha col·locat el 71-47 a pocs segons per tancar-se el tercer període, el que significava l’avantatge més ampli per a les de casa (+24 punts), semblava tot dat i beneït. Però a l’Uni no li ha estat bufar i fer ampolles plantar-se fins aquí. Ferrol, ben tossut, ha arribar a atrapar el llindar dels 10 punts amb el 53-43 i la sensació és que la fluïdesa i el ritme no era, ni de bon tros, el mateix amb el qual l’equip havia encetat el partit. Però les visitants s’han immolat carregant-se de faltes massa aviat. Daniels i Sánchez-Ramos n’havien fet 3 i quedava encara tot un món; tant, que l’Spar Girona ho ha aprofitat per inflar el comptador a còpia de tirs lliures (tot i fallar-ne uns quants, això sí). Aquest ha estat un factor important. Un altre, la inspiració de Coulibaly. Havia acabat el segon quart en ratxa i també ha estat determinant en el tercer, fent 7 punts i sent clau en els moments més importants. Un tercer pilar: la pressió. Ha tornat la rauxa, la velocitat. Tant, que l’Uni ha ofegat el Ferrol. L’ha assecat, deixant-lo anotar només 11 punts en 10 minuts. Amb Coulibaly descansant, Amihere ha assumit el rol anotador; s’hi ha sumat Ainhoa i també Canella, una de les poques que encara no havien vist cistella.
El més difícil ja estava fet. Era qüestió de mantenir el resultat o, com ha passat, d’acabar de rematar a un rival que ha acabat desesperat. Començant per Lino López, que en una acció ha acabat discutint fins i tot amb Coulibaly. La maliana ha estat un veritable malson per al Ferrol i ha aprofitat el darrer quart per fer créixer (encara més) els seus registres personals. També Jocyte, un altre pilar fonamental d’aquest equip i qui ha començat la temporada com un llampec. Les diferències no s’han mantingut, sinó que fins i tot les ha eixamplat l’Spar Girona, capaç de superar la barrera dels 30 punts per lligar un triomf treballat, contundent i aclaparador.
