L’arribada de Marc-André Ter Setegen aquest gener ha suposat un boom mediàtic bestial al Girona. L’alemany és, sens dubte, el fitxatge més impactant de la història d’un club en creixement i que els darrers temps ha tingut, i té, jugadors de trajectòria internacional reconeguda a la plantilla. Aquest estiu van arribar Thomas Lemar i Axel Witsel i el curs passat Arthur Melo va estar-se sis mesos a Montilivi. També va ser colpidora l’arribada, l’agost passat, de Dominik Livakovic. El Girona es movia de pressa per trobar un relleu al lesionat Juan Carlos i aconseguia la cessió, per part del Fenerbahce, del titular de la selecció croata. Livakovic arribava amb la fama d’haver jugat la final del Mundial de Qatar i la intenció de sumar minuts per no perdre l’estatus de porter titular de Croàcia amb vistes al Mundial. Segurament no es pensava que el repte de desbancar Gazzaniga de l’onze li resultaria tan difícil. O impossible. La manca de paciència a l’hora d’esperar l’oportunitat de Míchel va fer que dimitís al cap de quatre dies i anunciés al tècnic que no volia jugar perquè, de fer-ho, no podria canviar d’equip. Havia empauraulat el retorn al Dinamo de Zagreb, club on es va formar, i si disputava tan sols un partit, encara que fos de Copa, amb el GIrona, la norma de la UEFA que diu que un jugador no pot estar en tres clubs una mateixa temporada, no li permetria anar-hi. Total, que Livakovic s’ha estat uns quants mesos entrenant amb l’equip sense estar disponible -per voluntat pròpia- en un serial que va esclatar quan Míchel va exposar-ho públicament. “Em va dir que no volia estar aquí i que no volia jugar. No és decisió tècnica que no jugui”. Avui, finalment la història s’ha acabat i Livakovic serà història del Girona. Livakovic avui ja no s’ha entrenat i ja viatja cap a Croàcia. El Dinamo s’ha entès amb el Fenerbahce, que trencarà la cessió del croat a Montilivi i l’enviarà a préstec a Zagreb. Es posa fi, doncs, a una història tan trista com decebedora.
Entra al club d’Angeliño
Hi ha jugadors que entren a la història, d’altres que passen amb més pena que glòria i alguns que ho fan sense pena ni glòria. Livakovic, tot i no haver jugat cap partit amb el Girona per poder-lo jutjar esportivament se’n va tacat per la decisió de negar-se a jugar quan Míchel l’hi va demanar. La darrera, a la Copa a Ourense, quan Gazzaniga estava amb febre. El croat, doncs, deixa un record agre a Montilivi i s’afegeix al grup de jugadors que se’n van sense haver arribat a debutar en partit oficial: el cosí de Messi, Biancucchi, el camerunès Omgba, el porter Pociello el nigerià Nwakali i el també impacient Angeliño Tasende. Un grup d’escollits on hi són jugadors oblidats que, per temes burocràtics, manca de nivell o de paciència, no van estrenar-se amb el Girona en partit oficial. En el cas de Biancucchi, Ombga, Pociello i Nwakali sí que ho van fer en amistosos. Per tant, Livakovic entra al selecte club que va fundar Angeliño, que al gener del 2017 se’n va anar al cap d’un mes d’haver arribat perquè Machín no li donava minuts. El gallec, de dinou, havia arribat cedit pel City, va acabar el curs al Mallorca. Això sí, després ha fet bona carrera (PSV, Leipzig, Galatasaray) i actualment juga al Roma.
