El Bàsquet Girona Cadira de Rodes s’estrena diumenge a Fontajau (12.30 hores) contra el Fundación Luctari. El partit correspon a la jornada 3 de la Lliga: els gironins n’han guanyat un (16-60 al Castelló) i n’han perdut un altre (60-29, precisament, contra el Luctari); un fet que els deixa en segona posició provisional del seu grup de Segona Divisió, on també hi ha el Barça, el Miarco Petraher i el Saragossa.
L’equip és dirigit per Laia Planella, que va aterrar a la banqueta el 2023. «He anat continuant la línia d’en Carlos Bermúdez, el que era abans el primer entrenador. Jo segueixo la mateixa idea: tenir jugadors joves i fer-los evolucionar. No amaguem que ens agradaria pujar de categoria i, en aquest temps, sempre hem estat allà, disputant-ho fins al final».
Quan va assumir el comandament del vestidor, Planella assegurava que posava la mirada a llarg termini. En quin punt està ara, el projecte? «És molt més sòlid. Disposem d’un bloc de sis-set jugadors que han treballat tots aquests anys amb mi, amb la qual cosa tenen els conceptes consolidats i assumits. Si ascendim, no haurem de fitxar mig equip, jugaran els d’aquí». L’entrenadora no negocia amb la seva filosofia: «Intento ser justa amb qui entrena, s’esforça, ve i ho dona tot. El premi no és cap altre que el fet de tenir minuts. No sortim a guanyar per guanyar, li donem un sentit. Hi ha molts jugadors que, veient com fem les coses, volen venir a treballar amb nosaltres. Això m’omple d’orgull, perquè vol dir que ho fem bé».
Dels deu integrants amb els quals compta el Bàsquet Girona, tres són cridats i al radar de la selecció espanyola. «Tenim la Lara Arenós, la Cristina Aparicio i en Joel Balcells, que tan sols té 14 anys. Això val més que guanyar o perdre. Sempre els demano que em demostrin que allò que fem en els entrenaments pot funcionar. No em centro tant en els resultats, perquè aquí entren molts factors que no es poden controlar; però sí que vull que siguin fidels al joc que practiquem. I puc dir que l’equip juga bé, que és ordenat i solidari. Desitjo que siguem, cosa que passa, un equip, perquè només entenc el bàsquet des d’un sentit col·lectiu, i no individual».
Planella reconeix que «els rivals admiren Fontajau: quan entres, sents que allà hi han jugat grans jugadors i jugadores. Els impressiona, sí». Respecte a l’assistència, diu que «hi posem tot de la nostra part perquè vingui com més gent, millor. Amb l’efecte boca-orella, enganxem a companys de feina, amistats, qualsevol persona que estigui relacionada amb qualsevol de nosaltres. Sempre els animem a acompanyar-nos», finalitza.
