Quan el Girona juga lluny de casa, Montilivi es buida, i els vora deu mil abonats que tenen seient a l’estadi han d’empescar-se-les per a seguir els partits com puguin. El més habitual, és clar, és fer-ho còmodament al menjador de casa, sigui tot sol, en família o amb amics; o, tot un clàssic, baixar a veure el futbol al bar. Des de fa unes setmanes, el club afegeix una proposta especial per als socis i sòcies que vulguin seguir plegats, com si fossin al camp, la sort del seu equip: Viure els partits des de la botiga de la Rambla de la Llibertat, ben bé al centre de la ciutat, tal com va fer-se ahir per segona vegada després de provar-ho contra l’Elx a principis de desembre.
Canviant un entorn de milers d’aficionats per desenes de productes de marxandatge del club, l’ambient que en resulta és prou proper al de Montilivi: Emocions compartides, aplaudiments i, quan s’escauen, protestes contra els propis jugadors, els rivals o l’àrbitre -«era fora de joc d’aquí a la Plaça Independència!», es cridava- gent dempeus en atacar, música als gols, algun càntic i més d’una ungla sent víctima dels nervis. Franc Espinola, soci abonat, era part de la trentena de persones que van poder viure el Mallorca-Girona des de la botiga (una experiència a què cal inscriure’s i que ve amb aigua i patates xips de cortesia). Habitual de Montilivi, ahir volia provar de «canviar una mica la dinàmica quan es viu un partit fora», i va trobar un clima «molt xulo i diferent, a més de còmode», al segon pis de l’establiment.
Un pèl més enrere seien Cristian Luna Sureda i Susanna Casado, que van rebre un correu on el club informava de la possibilitat i s’hi van apuntar. Estaven al cas que ja s’havia fet i tenien «ganes de venir i provar-ho». El «bon ambient» els va convèncer i asseguren que «tornarem a repetir». Potser ho faran, també, José Armando Benítez i Imma Oliveras, que si bé troben que «no és com anar a l’estadi», admeten que, amb el rebombori que es va fent, «s’hi apropa», i, com Espinola, celebren que es tracta d’una proposta «xula, emocionant i diferent».
Les converses, és clar, giraven al voltant del mercat d’hivern. Cada cop que intervenia Gazzaniga els seus valedors i detractors feien sonar, amb el to que els convenia, el nom de Ter Stegen; i, quan Lemar s’apagava, tothom es preguntava quan podrà arribar «aquest tal Echeverri, que diuen que és bo».
Entre les parelles, famílies i amics, també hi havia una colla de treballadors del club, sobretot de la mateixa botiga. Un d’ells, David Jordan, assegura que, així, fan «pinya» i s’ho passen bé. Explica que el primer partit, el de l’Elx, «va anar molt bé, llàstima de la derrota, però la gent estava contenta», i ahir, amb la victòria, l’alegria era generalitzada.
La iniciativa també vol engrescar els socis i sòcies a aprofitar el seu pas per la botiga per a endur-se’n algun dels productes. Tots aquells qui segueixen el partit des del número 12 de la Rambla de la Llibertat tenen un 30% de descompte per a comprar-hi. «La gent està animada i pot acabar comprant alguna bufanda o equipació», tanca Jordan.
Subscribe to continue reading
