Ni Xabi Alonso ni Arbeloa. El problema del Reial Madrid està a la gespa i als despatxos. Espès com la boira i fred com la nit d’Albacete. Així va ser el debut del Madrid d’Arbeloa en el Copa del Rei, que amb aquesta eliminació confirma les sospites que assenyalen uns jugadors indolents que es van enfrontar a un rival menor que va compensar amb cor la seva falta de futbol en la primera part. L’Albacete no és el Barcelona i Vinícius havia dimitit abans de pujar a l’avió oferint la seva versió més displicent. Aquesta derrota assenyala directament Florentino Pérez, còmplice amb els seus futbolistes del que està passant.
Arbeloa va iniciar la seva singladura amb un onze Frankenstein. Entre lesions i contratemps va apostar per un equip jove i, no obstant, sense ganes. Entre jugadors novells i del planter, com Huijsen, Asencio, Arda, Mastantuono i Gonzalo, va col·locar Valverde i Vinícius. Dos dels tres que es van rebel·lar a Xabi Alonso. La proposta amb pilota, entre el 4-3-3 i el 4-2-3-1, posant-se Valverde per darrere de Gonzalo mentre deixava els carrils a Mastantuono i Vinícius a peu canviat. A la sala de màquines, Arbeloa va acompanyar el bon peu d’Arda amb el seu jugador del planter favorit, Cestero. Segons Best of You, la seva agència, un jugador amb “intel·ligència, personalitat i lideratge. Capacitat per organitzar i fer jugar l’equip. Vertical, determinant i amb arribada”. Migcampista polit que va passar inadvertit.
El Madrid va començar mandrós, sense profunditat ni paciència davant la defensa de cinc de l’Albacete. Dos xuts llunyans de Valverde van ser l’únic botí en una primera hora en què ni Vinícius ni Mastantuono es van reivindicar. Alberto González, tècnic local, no esperava una primera part tan plàcida. En el minut 41, una centrada de Lazo va ser rematada a la xarxa per Javi Villar davant la passivitat madridista. Es complicava el panorama, però en el descompte Lizoain va rebutjar una rematada de Huijsen i Mastantuono la va fer entrar. Arbeloa se n’anava alleujat al descans.
Sense alternatives ofensives a la banqueta, la millora del Madrid passava per l’actitud. Els blancs van pressionar i Huijsen, que continua oferint dubtes, va poder avançar els blancs. Un triple canvi va permetre a l’Albacete espolsar-se la pressió. Riki, Jefté i Agus Medina, titulars habituals, van donar més joc als locals arrencant els olés del Carlos Belmonte.
Jefté remata el Madrid
El Madrid continuava lànguid, sense ànima. El seu entrenador va buscar ofici i energia amb Alaba i Camavinga. Però l’equip té un problema estructural greu. I llavors va tornar a passar. Un córner mal rebutjat per Asencio va acabar amb Jefté reblant a la xarxa la pilota a nou minuts del final. El canari retratava la desídia de la defensa blanca, que coronava una nit lamentable de la defensa. Sense apuntar a un Arbeloa que fa 24 hores que està en el càrrec, l’aburgesament de la plantilla madridista s’ha convertit en problema que assenyala més a Florentino que a la banqueta. El president va alimentar la rebel·lió del vestidor blanc contra un Xabi Alonso que segurament ha quedat ben alleugerit de treure’s aquest problema de sobre.
Gonzalo gairebé va rescatar el Madrid amb un altre cop de cap en el descompte, però en l’última jugada Jefté va tornar a enviar-la a la xarxa amb molt tacte confirmant l’hecatombe blanca en l’estrena d’Arbeloa. No era Xabi. Ni és Arbeloa…
Subscribe to continue reading
