Els casos de salut mental van apareixent en el món de l’esport i l’últim té com a protagonista un futbolista bagenc amb passat al Girona i al Peralada. El manresà Eric Montes, que les últimes temporades jugava a l’Algesires de Primera RFEF, va anunciar per sorpresa, divendres a la nit, després del partit que el seu equip va empatar a zero contra el Vila-real B, que abandonava el món del futbol professional.
En una compareixença conjunta amb el director esportiu de l’entitat, el també català Jordi Figueras, i amb el capità, Iván Turrillo, Montes explicava que, tot i tenir només 27 anys, mantenir el ritme d’un jugador professional el fa patir més que no pas gaudir i que, per aquest motiu, torna a casa.
Montes va afirmar, amb cert nerviosisme, però amb claredat, que “vull deixar el futbol professional. Fa molts anys que hi penso, des que vaig sortir d’Albacete. Han estat anys en què no ho he deixat abans perquè pensava què seria de mi si ho deixava, fins que el meu cap va fer clic. Quan em vaig trencar el genoll, va ser dels pitjors moments físics pel dolor, però mentalment dels millors perquè quan em despertava no m’havia de posar una careta per venir a entrenar-me”.
El ja exfutbolista seguia dient que “quan venia semblava que hi posava caràcter però també una careta. Anava al gimnàs per no estar a casa. Però ara estic feliç perquè me’n vaig a Manresa, a la meva ciutat, a començar la meva vida des de zero. L’any vinent faré 28 anys i vull agafar el toro per les banyes”.
Va admetre que “la gent ha quedat sorpresa perquè el futbol mou passió i il·lusió, però jugo des dels quatre anys i m’ha donat moltes coses maques, però no vull patir més. Vull ser a casa, deixar el futbol de manera professional. El futbol m’agrada jugar-lo, però amb il·lusió, com un nen. No vull estar malament aquí mig any més”.
En tot cas, va desvincular l’Algesires del seu sentiment. “Fa tres anys que hi soc, els vull agrair què han fet, em van renovar malgrat tenir la cama trencada. Pocs clubs ho fan i parla molt bé de la gent. La vida segueix i estic molt feliç i m’he tret deu quilos del cap. M’estic formant per allò que vingui. Vull ser feliç”.
Promesa del Barça
Eric Montes es va formar primer al planter del Centre d’Esports Manresa i després al del Gimnàstic, del qual admet que és seguidor total. Va ser captat pel Barça i va anar pujant graons. El seu moment més destacat al planter blaugrana va ser quan l’equip va jugar, a les ordres d’un altre bagenc, el sallentí Gabri, i amb ell de capità, la final four de la Youth League del 2017.
En les semifinals d’aquell torneig, però, el Barça va perdre per 1-2 contra el Red Bull Salzburg. En aquella formació hi havia jugadors que després han arribat tan amunt com Marc Cucurella, actualment al Chelsea i campió europeu amb Espanya, l’internacional del Celta Oscar Mingueza o l’actual futbolista del Girona Abel Ruiz.
Montes, que aleshores era defensa i que posteriorment s’establiria com a mig centre, no va poder fer el salt al primer equip blaugrana i, previ pas pel Peralada, cedit pel Girona, en què va arribar a debutar a la Copa del Rei al camp de l’Alabès, fent l’empat (2-2) en l’últim segon, va actuar posteriorment en la Cultural Lleonesa i l’Albacete, que el va cedir al Nàstic de Tarragona. El 2023 va aterrar a l’Algesires, on cobria la seva tercera temporada.
El febrer d’aquest any va ser operat d’un trencament de lligaments del genoll dret, l’última d’un seguit de lesions que segurament han pesat en la seva decisió de plegar. Havia entrat en les últimes convocatòries de l’equip, un cop recuperat, però encara no havia tingut minuts a damunt del camp.
