“A partir d’ara, el calendari és una bogeria”. Ho diu Roberto Íñiguez i és la pura realitat. Fins al 7 de febrer l’Spar Girona disputarà deu partits de lliga (incloent-hi el de Canàries, que encara no té data) i cinc d’Eurolliga, en un moment clau de la temporada. El viatge comença demà a França a la pista del Carolo (19.30h), últim classificat (2-5) del grup que lidera l’Uni (6-1), tot i que l’entrenador basc no se’n refia gens: “són un rival molt difícil a casa, van competir contra Schio i contra Galatasaray, i tenen una manera de defensar que buscar forçar errors i mals tirs, i això ho haurem de controlar”. Sense pràcticament temps per preparar el duel (l’Spar va viatjar a Las Palmas el cap de setmana, però el partit contra el Gran Canària es va acabar ajornant dissabte al matí per l’alerta meteorològica que planava sobre l’illa), Íñiguez pensa haver donat “la fotografia” del partit a les jugadores i explica que veient-les entrenar “em transmeten confiança i optimisme quan, a vegades, tinc dubtes de com respondrà l’equip pel cansament acumulat”.
Arica Carter torna a ser dubte per molèsties a l’espatlla que fa setmanes que arrossega. La resta, en principi, estaran bé. En aquest sentit, el tècnic ha recordat que “en els últims partits mai hem pogut tenir l’equip complet”, i ha volgut aprofitar aquest moment per fer un agraïment al seu staff: “a vegades és difícil treballar amb mi perquè busco l’excel·lència i crec que els elogis debiliten. Soc complicat i exigeixo cada dia l’excel·lència i, a vegades, això fa que els dies es facin durs i surtin conflictes. Ells saben que només tinc estima per a ells i que estan fent un gran treball. En Pau, l’Anna, en Jordi i la Laia dormen poc i treballen molt”.
Viatjar esgota
Tornant al partit de demà, Roberto Íñiguez ha apuntat que volem seguir allà i volem competir, per tenir opcions de guanyar. Cal ser nosaltres, no abandonarem la nostra idea, i després ja parlarem del partit amb el València de diumenge. Serà difícil perquè venim d’un viatge a Canàries, de no jugar, d’ara anar a França, de rebre el València, i els viatges són esgotadors, tinc amics entrenadors a qui això els ha afectat més que preparar els partits en l’àmbit físic i mental”.
Preguntat per la igualtat del grup i de quins resultats voldria aquesta jornada ha dit que “si nosaltres guanyem i continuem competint la resta de marcadors ens semblaran bé, hem d’anar a guanyar a França i a partir d’aqui cada partit és un món. El Galatasaray-Bourges serà duríssim, i l’Schio-Praga és molt important per tots dos. Arriben partits que valen doble. Jo també penso a fer travesses a vegades, però no porta enlloc. Si nosaltres ens posem 7-1 podrem continuar somiant i en això ens hem de centrar”.
El partit de Gran Canària
Sobre el partit ajornat a Gran Canària ha dit que “pinta complicat trobar una data perquè no n’hi ha. Els clubs estan parlant i pinta cap a finals d’any, però nosaltres anem el dia 28 a La Seu i després hauríem d’anar a Las Palmas, i el tema es complica…”. Més tard ha afegit que “de les coses que no podem controlar miro de treure’n el més positiu, trobar una oportunitat en els problemes. Això ens pot haver anat bé per a altres coses, per continuar treballant amb la gent tocada, per exemple”.
Per últim, Roberto Íñiguez ha elogiat el paper i compromís de Leticia Amihere, que diumenge jugarà contra el València el seu darrer partit amb l’Spar (va arribar amb contracte temporal). “El seu rendiment ha sigut excel·lent, mantenint la tensió fins al darrer dia. Ella vol acabar la feina i marxar orgullosa. Ens està ajudant molt, però ara també ve el moment Bibby, que ens donarà coses molt bones. Adaptarem l’equip a què ella ens pot donar. Bibby té unes ganes boges per jugar, tindrem una jugadora amb molta energia i voluntat. Li faltarà ritme, però l’anirem trobant i al final el procés que una entra i l’altre surt ha anat bé, llàstima que no van poder jugar a Canàries”.
:watermark(https://f.pmo.ee//logos/4232/4ebd6f5dc62d0c4b6f1961c46e2f0303.png,-2p,-2p,0,18,none):format(webp)/nginx/o/2026/04/28/17598931t1hbc16.jpg "Why Martins Dukurs Was Not Appointed as Latvia’s Skeleton National Team Coach")
