Sembla un tòpic, però un any dona per a molt. Es poden viure infinitat de moments i emocions i cap ha de tenir la més petita relació amb l’anterior. I és que, en els 365 dies d’aquest 2025, Aitana Bonmatí ha viscut el millor i el pitjor del món del futbol. Ha aconseguit el que moltes ni tan sols gosen somiar, però també s’ha enfrontat a dues aturades obligades per problemes de salut. L’última la tindrà lluny dels terrenys de joc força mesos, fins a la recta final de la temporada. Aitana Bonmatí tanca un any complicat per a ella.
“Té molt mèrit, és brutal”, reconeix Javier Cercas, escriptor i Català de l’Any. Triar el personatge capital de l’esport aquest 2025 és complicat, sobretot veient tot el que han aconseguit. “A mi m’encanta el tennis i recordo perfectament la final de Roland Garros que va enfrontar Carlos Alcaraz i Jannik Sinner [triomf per al murcià en una de les millors finals de París]but I want to rate Aitana’s three Golden Balls, more in a row. It has a lot of merit, it’s brutal. In addition, as a culer he will convince you”, he said addressing Joan Roca, representing his mother, Montserrat Fontané, Catalan of the Year. “It is true, it is very meritorious”, they agreed when highlight Aitana’s third Ballon d’Or as the sporting news of the year.
Trofeus i reconeixements
Aquesta és la cara de la moneda de l’any per a la número 14 del Barça. Aitana Bonmatí s’ha assegut a l’Olimp del futbol aquest any. Si la seva llegenda era enorme després de ser coronada dos anys consecutius com la millor futbolista del planeta, tornar a rebre aquest reconeixement per tercera vegada l’ha fet pujar a un altre nivell. Cap altra futbolista ho ha aconseguit. És més, s’ha assegut a la taula de les llegendes. Només Messi i Platini ho han aconseguit. I ara Aitana. I l’excepcionalitat de la seva gesta defineix a la perfecció el que és Aitana Bonmatí per al futbol. Aquesta jugadora única alhora que senzilla, pròxima i amb les idees clares de qui vol ser.
Els focus van dirigir-se de nou a ella poc després que el seu nom tornés a retrunyir al Théatre du Chatelet parisenc. La Pilota d’Or tornava a Ribes, a casa de la migcampista que encarna el joc de Johan Cruyff, de qui porta el 14 amb honor i orgull.
El guió de la nit va ser perfecte. Juntament amb un dels seus grans ídols, Andrés Iniesta, Aitana es va situar rere el faristol, amb la flamant pilota daurada escortant-la. Ni tan sols s’havia preparat un discurs per si guanyava el guardó, per al qual no sortia com a favorita (entre les candidates hi havia la seva companya i doble Pilota d’Or, Alexia Putellas, i Mariona Caldentey, millor futbolista de la Premier amb l’Arsenal). Aitana va agafar el trofeu amb les mans i el va aixecar i acaronar. Com si no fos real, com si necessités sentir-lo més a prop per creure-ho.
Després del guardó, es va tornar a desfermar la bogeria al voltant de la flamant campiona. Aquesta vegada, l’escenari va ser de somni. El Gran Teatre del Liceu obria les portes a la premsa no per a una obra de teatre o una òpera. Les tres Pilotes d’Or presidien aquest escenari emblemàtic. Amb la samarreta del Barça, el 14 a l’esquena i unes sabatilles daurades úniques i estrenades per a l’ocasió, Aitana Bonmatí era el centre de tot. Aquest 2025 també va arribar el premi The Best de la FIFA, així com altres d’individuals que li van reconèixer el talent.
L’altra cara de la moneda
Aitana Bonmatí, però, no ha tingut el millor any. Pot semblar una broma, però és així. Perdre la final de la Champions contra l’Arsenal a Lisboa i la final de l’Eurocopa als penals contra Anglaterra li va fer mal a una futbolista tan exigent. Però ni tan sols aquests van ser els pitjors moments per a la futbolista del Barça aquest 2025.
El primer va ser a l’estiu, quan una meningitis vírica la va deixar KO abans de l’Eurocopa de Suïssa. El 27 de juny la ingressaven i havia de veure l’amistós contra el Japó per la televisió de l’hospital. Va arribar la por quan s’hi va haver de quedar un parell de nits. Al cap de pocs dies va rebre l’alta i començava una recuperació en temps rècord per arribar a l’Eurocopa. Un mes després, va ser decisiva perquè Espanya es plantés a la seva primera final del torneig continental.
Però el turment va arribar fa unes setmanes. En un entrenament amb la selecció espanyola va tenir “un mal suport en una acció fortuïta”. Així va definir la Federació Espanyola el moment en què Aitana es va fracturar el peroné de la cama esquerra. “L’operació ha sortit bé i ara toca regenerar-me físicament i mentalment”, deia en una publicació a les xarxes socials.
“El futbol d’elit et porta al límit i hi ha factors que ara m’impedien disfrutar de la professió. Sentia que era hora de pitjar el fre i, de fet, m’ho vaig plantejar, però no ho vaig fer i la vida m’ha frenat de cop. Amb aquesta lliçó afronto el que ve, convençuda que serà un aprenentatge”, va apuntar la migcampista, que encara es recupera.
Sens dubte, aquest 2025 ha sigut una muntanya russa per a Aitana. Ara arriba l’hora de tancar moments dolorosos i de guardar els bonics en llocs per tornar-hi. L’any que comença és una nova oportunitat per a tot, però especialment per tornar a disfrutar del que més li agrada. De tornar a ser feliç amb la pilota als peus.
La (primera) Lliga de Flick
l Sent el Barça un club sempre convuls, la irrupció del tècnic alemany, tranquil i ferm, va suposar un agraït canvi de temps. Flick va convertir Raphinha en un dels millors del món, va oferir a Pedri el comandament i es va preocupar de tutelar el talent adolescent de Lamine. Va guanyar la Supercopa de l’Aràbia, la Copa del Rei i LaLiga, cosa que va accelerar el final d’Ancelotti en el Reial Madrid.
El novè títol de Márquez
l Potser cal buscar respostes en el doctor Sánchez Sotelo, responsable de la quarta operació a què es va sotmetre Marc Márquez per reconstruir l’húmer dret. Al cim de la Ducati, va tornar al camí triomfal 12 anys després per conquerir el seu novè títol mundial de motociclisme (setè de MotoGP). Una proesa acolorida pel seu germà Àlex, subcampió de la categoria.
La remuntada d’Alcaraz
l París va viure una de les millors finals de la història de Roland Garros, amb Alcaraz derrotant la seva nèmesi, Jannik Sinner, després de salvar tres boles de partit en un duel que es va resoldre en 5 hores i 29 minuts. Va ser el cim del murcià en un any que s’ha acabat amb mal gust de boca després de dir adeu al seu entrenador, Juan Carlos Ferrero.
La proesa de María Pérez
l L’atleta granadina ja és la millor atleta de sempre de l’esport espanyol. A Tòquio va revalidar els ors mundials en 20 i 35 quilòmetres marxa que ja havia guanyat el 2023. Una proesa així només havia estat a l’abast d’Usain Bolt, Carl Lewis o Mo Farah. Doble medallista olímpica en els Jocs de París del 2024, María Pérez també va ser reconeguda com la millor atleta de l’any pel World Athletics. Ningú com ella.
