En ple astorament mundial amb Rosalía, l’himne de C. Tangana va sonar a Balaídos igual d’aclaparador. El madrileny va acceptar l’encàrrec per fer veure al seu pare que també sentia com a seva la terra del Celta. Una emoció que va inundar un Celta-Barça intens i frenètic, ple d’errors però també memorable, com passa quan dos equips només pensen a atacar. Va guanyar el Barça que mai no va perdre la fe, tot i ser un equip imperfecte: sempre caminant pel filferro, però poderós en atac.
Inici trepidant
En només cinc minuts Lewandowski va posar a prova Radu i Durán va avisar que coneixien el camí per esquerdar la línia de Flick. Balde va evitar el desastre sobre la línia de gol, però el davanter va fer tremolar el Barça. Va ser una carta de presentació immillorable del partit, però també una mena de premonició del que estava per venir.
El Barça va perdre Casadó durant l’escalfament i va jugar amb un sol migcampista pur, De Jong, acompanyat de dos migdavancers com Olmo i Fermín. Un pla que convidava el partit a anar d’àrea a àrea, i les ocasions es van anar succeint per als dos equips. Lewandowski va ser el primer a colpejar amb un gol de penal ple de suspens. Primer perquè l’àrbitre va haver de revisar la mà de Marcos Alonso i segon perquè Radu va endevinar les intencions del polonès i fins i tot va tocar la pilota.
El partit es posava de cara per al Barça, però la jugada que apuntava al segon gol va acabar amb l’empat del Celta. Rashford va ser incapaç de superar Radu en un mà a mà, i la pilota va acabar a la xarxa de Tek. Va fallar la defensa en tirar el fora de joc, i també el porter polonès, que primer no va sortir i després va posar una mà massa tova al xut de Carreira.
El gol va desconcertar un Barça que va tornar a transmetre aquella sensació de ser un terròs de sucre. Ni tan sols un xut al pal de Rashford ni el segon gol de Lewandowski, que va aprofitar una centrada de l’anglès, van canviar la sensació permanent de fragilitat. Ho va aprofitar Borja Iglesias per, lliure de marca, col·locar la pilota a l’escaire i confirmar el moment tètric de Szczęsny.
El gol va desesperar el Barça, però no Lamine, que sempre confia en ell mateix. A Balaídos va tornar a mostrar aquell desimboltura que el defineix i que li permet superar rivals amb una facilitat sorprenent. El tercer gol del Barça va ser seu: va aprofitar un rebot d’Ilaix per enviar la pilota prop del pal, impossible per a Radu. Cinc gols en 45 minuts. Un gol cada nou minuts: aquest va ser el resum d’una primera meitat vertiginosa.
Lewandowski, un ‘9’ històric
El Barça no es va conformar amb el resultat a la segona meitat, però va buscar el gol sense tanta precipitació. Després de la bogeria dels primers 45 minuts, es va imposar un major control i el partit va perdre revolucions per moments. També un Celta que semblava pagar el desgast amb el pas dels minuts i no va aconseguir intimidar de la mateixa manera Tek. El porter polonès va passar desapercebut en una segona part on va tornar a aparèixer Lewandowski. Una altra vegada el polonès, un davanter de 37 anys que manté una relació eterna amb el gol.
Una altra centrada tensa de Rashford va acabar amb una rematada creuada marca de la casa de Lewandowski, autor d’un hat-trick decisiu perquè el Barça torni a acostar-se a La Lliga. Només tres punts, després de l’empat del Madrid a Vallecas, abans de l’aturada. Ho necessitava el Barça de Flick, que ha perdut confiança a l’hora de tirar la línia, però manté la fe del campió.
