La massa social del Girona ha viscut aquest inici de temporada com va acabar la passada i la confecció de la plantilla, amb l’ai al cor. «N’hem parlat molt, esclar», reconeix en Pere Garcia, president de la Penya Quartenca. «Hem estat desconcertats, especialment per la manca d’informació. Entre que alguns dels fitxatges de l’any passat van sortir malament i que peces clau han marxat, hem gestionat l’ansietat com hem pogut. A més, les tres derrotes i, sobretot, la manera en què s’ha perdut, ens ha posat la por a sobre». Pepe Sierra, president de la Federació de Penyes blanc-i-vermelles, assenyala que «no fa gaire estàvem en un núvol. Vam pujar molt alt i com més amunt… la caiguda és més dura. Hem de saber qui som i contra qui competim, tocar de peus a terra. No sempre es pot menjar caviar, ara haurem de menjar el que ens permetin».
El 0 de 9 amb el qual els de Míchel han encetat la temporada ha deixat al descobert les mancances d’una plantilla amb forats no coberts, però que, segons el parer de l’aficionat gironí, hauria de ser suficient per salvar la categoria, l’únic i el gran objectiu de l’entitat. «No crec que sigui una plantilla per patir per la permanència, a excepció que tornem a entrar en una dinàmica com la de l’any passat, molt més mental que futbolística. En aquest cas, Míchel haurà de renunciar una mica al seu estil per tal de minimitzar els errors, perquè si no se l’acabaran emportant a ell», valora Gerard Geronés, abonat i soci de la Penya Jandrista.
L’entrenador es toca?
Parlar del futur del tècnic de Vallecas, que viu la seva cinquena aventura a Montilivi, ja no és tabú, malgrat que continua tenint el crèdit d’una gran part de socis i penyistes del Girona. «Amb ell a la banqueta sóc positiu, però reconec que ho seria molt més si canviés el sistema. Em fa patir veure com manté les coses, tot i no guanyar. El curs passat no vam salvar-nos fins que va sacsejar certs aspectes», recorda Carles Barnada, president de la Penya Gironista Els Tossuts d’Anglès.
El debat respecte a la planificació existent fa treure el director esportiu que tothom porta a dins. «Hi ha molts entesos, sí», diu Sierra, que riu. «Que si falten laterals, que si falten centrals, que si falten migcampistes. La veritat és el que el Girona ha fet el que ha pogut. No el que ha volgut, no. El que ha pogut. Potser sí que estem coixos en alguna posició, però estic convençut que no estem entre les tres pitjors plantilles de Primera», afegeix. Geronés subratlla que «s’han millorat posicions estructurals com la porteria i la davantera, però tenim deficiències evidents. Veig jugadors de molta qualitat al vestidor, però ens falta contundència al mig del camp i a la defensa. I això ens pot donar més d’un ensurt».
Interrogant amb l’estil
Barnada és més crític, «sempre constructivament», i insisteix a repetir que Míchel ha de carregar-se l’estil de joc. «La plantilla està descompensada, però si variem de dibuix, ens podem salvar sobradament. Ja no tenim les peces per jugar, com quan hi havia en Couto, en Miguel, en Savinho o l’Aleix Garcia. Ni trenquem en velocitat, ni repartim assistències com tocaria. Sóc partidari de tancar-nos més com un Espanyol, Osasuna o Alabès que no obrir-nos com fan el Barça i el Madrid. Com deia en Machín, ‘no podem perdre el punt que ens dona la Federació abans de començar’. Perquè si regalem els partits, baixarem. És impossible guanyar a ningú si al minut 10 perdem 0-2 amb dos errors. De fet, a Vila-real era per fer-los fora a tots», expressa. Sierra prefereix «mirar com estàvem en les dues primeres jornades a ara, hi ha una millora. Vam començar sense ànima. Amb el Sevilla ja hi havia una mica d’alegria. Poca, però ja és alguna cosa».
Garcia incideix en el mateix missatge. «Potser aquest inici de Lliga acabarà sent anecdòtic. Però per generar un veredicte fiable, necessitem temps. La confiança cap a l’equip i al club la tenim, nosaltres». El president de la Quartenca treu l’àlbum de records i indica que «fa un parell d’anys, Quique Cárcel i Míchel Sánchez estaven en un pedestal i ara ja es parla de final de cicle. Per a mi, és una mica agosarat. I crec, humilment, que no hem de caminar per aquí. El que hem de fer és estar junts». Barnada contesta que «és veritat, fins i tot un pot pensar que què se li ha perdut a en Pere Guardiola i a en Marcelo Claure a Girona, si els diners no hi tindran a veure. Però sense aquesta colla, qui sap si continuaríem a Segona i prou. Perquè cap empresari gironí ha apostat pel club».
A les bones i a les dolentes
«És molt fàcil ser a les rues, és ara que ens hem de veure. Un dels problemes és les expectatives, que són altes perquè venim d’on venim», opina Garcia. «Confio molt en la permanència, i tant. Tant de bo aviat ens enlairem i anem cap amunt», explica Sierra. «Tinc moltes ganes de gaudir del futbol a Montilivi, perquè fa massa partits que acumulem resultats adversos. I això, a la plantilla també l’afecta», escup Geronés. «Potser sí que tot el que hem fet acaba sortint bé. Quan va arribar en Dovbyk, no sabíem ni qui era, i va ser el pitxitxi; i quan va arribar en Miovski, quan ja n’esperàvem més, resulta que pràcticament no sabia ni aturar la pilota. A vegades és sort, també», simplifica Barnada. Tots quatre volen el millor pel seu Girona. Com han volgut sempre.
Subscribe to continue reading
