El 15 de setembre, la vida de la Jana Crespo (Figueres, 2005) canviarà de dalt a baix. «Em venen molts canvis, sí. No puc negar que tinc una mica de por, però les ganes em dominen», assegura la davantera, que ha signat per una temporada amb el Corunya d’OK Lliga. Fins ara, Crespo estava al Sant Jordi Desvalls, amb el qual va ascendir a Nacional Catalana i va disputar el play-off d’ascens a l’elit, una categoria que ja havia tastat amb el Girona quan només tenia 15 anys.
La seva història amb l’hoquei patins, però, s’inicia a l’escola Carme Guasch i Darné de la capital alt-empordanesa. «Tenia tres-quatre anys quan vaig posar-me els patins per primera vegada. Allà ens ho van ensenyar tot. A casa em volien apuntar a bàsquet, perquè el meu pare, en Xavi, hi havia jugat. Però com a l’escola es patinava, jo volia fer hoquei. Em diuen que me’n vaig sortir perquè vaig ser molt pesada. Van pensar, ‘portem la nena a hoquei i quan es cansi, cap a bàsquet’. Però no m’he cansat, no», presumeix, entre rialles. Crespo serà la tercera jugadora gironina a l’OK Lliga, juntament amb Anna Salvat (Vila-Sana) i Sara Planella (Manlleu). Fora de l’estat, també destaca Aimée Blackman (Benfica).
Els ulls de Crespo, que ara brillen davant l’oportunitat a terres gallegues, van veure néixer el Figueres, la llavor del qual sorgeix d’aquella activitat extraescolar al centre. «El club no existia. De fet, al principi, els tornejos els fèiem representant a l’escola». En Lluc, el seu germà de disset anys, actualment a l’Olot, tampoc no s’hi va poder resistir. «Sempre anava al meu darrere. Com em veia jugant a hoquei, també volia jugar». Si en Xavi s’havia quedat sense que la petita jugués a bàsquet, l’Anna, la mare, veia com les dues criatures li agafaven el gust a patinar. Han acabat sent els culpables positius del fitxatge de la seva filla per un equip de Primera Divisió. «Sense la seva generositat, això no hauria estat possible. Sempre m’han dit que sí a tot. Quan jugava al Girona, sent menor d’edat, no tenia carnet de cotxe, entrenàvem de nit i no hi havia trens de tornada. Cada vegada que hi havia de ser, tranquil·lament destinaven cinc hores del seu temps perquè jo pogués jugar a hoquei. Hi ha un sacrifici molt gran, que va més enllà del meu. Perquè això no va de mi i prou, no és exclusiu. En una família, tots s’ho mengen tot», reflexiona.
Ara viurà lluny d’ells per primera vegada. «Serà completament nou. Compartiré espai amb altres companyes d’equip, però mai no he estat tan lluny ni de casa, ni dels meus», diu Crespo, que aquest estiu ha treballat a l’Outlet de la Jonquera. «Sóc de les que es fan moltes preguntes i li dona voltes a qualsevol cosa, davant la incertesa. Ja m’agradaria ser allà i començar-les a resoldre. Per sort, no falta gaire». A la davantera figuerenca li queden dos anys per acabar CAFE. «Estudiaré a distància. La Universitat de Girona ja m’ha aclarit que em posarà les coses fàcils, que podré fer tutories en línia, que puc preguntar el que necessiti, i els amics continuen allà, així que em passaran apunts. Hauré de ser constant, això sí», accentua.
«Quan vaig jugar a l’OK Lliga amb el Girona, m’ho mirava més des de fora, perquè jo era un suport. Ara és quan formaré part d’un equip d’OK Lliga de veritat. Va ser un honor i un premi aprendre al Girona, perquè veia a les noies com a unes referents. Totes eren més grans, totes integraven un primer equip. Jo volia allò en la meva vida, volia ser una d’elles. I ara ho tinc», valora. A Corunya, el primer objectiu serà «la permanència, però s’ha fet un equip jove i potent per aspirar a coses boniques. El projecte és atractiu i ambiciós. Si ens entenem, encaixem i les coses flueixen positivament, qui sap si estarem a dalt o entrarem a la Copa de la Reina. Nosaltres intentarem no quedar-nos a les portes de res».
Crespo ha fet un Màster amb les ensenyances de Beto Borregán al Sant Jordi Desvalls. «Li estic immensament agraïda. És una llegenda i una persona de 10. Haver-hi coincidit és una sort, perquè m’ha donat lliçons tècniques, tàctiques i humanes que no oblidaré». També recorda a Gerard Pujol («Em va veure malament al Girona i em va proposar unir-me al seu projecte al Sant Jordi») i a Ramon Benito, l’extècnic a Palau («Va insistir molt en mi, molt»).
Referents a l’elit
Reconeix que a Corunya, tot i ser l’elit, «no podria viure del sou que em pagaran». «A mi m’encantaria, però en hoquei femení és inviable. Ja sé que mai hi haurà cap equip que em pugui mantenir. M’agradaria disposar d’una estabilitat fent el que més m’apassiona, però tampoc m’hi trenco el cap perquè ja sé que no podrà ser. Hauré de compaginar diverses coses». Crespo lamenta que no hi hagi equips gironins en la màxima categoria i els desitjos s’hagin de buscar lluny de casa. «Frustra una mica, sobretot perquè aquí s’ha deixat perdre molt talent. No se l’ha cuidat. El Girona ho podia haver fet i no ho va fer. Per quina raó? Ho desconec. Però és important que les petites tinguin els somnis a prop. Que els puguin veure en carn i ossos, i sentin que aquell futur és possible. Si s’han de fixar en gent que està lluny, tot costa més. I per arribar al cim, et costa el doble. Quan al Girona hi havia OK Lliga, les referents eren allà. Era un club de Primera. I si no l’arribo a tenir, el meu camí hauria sigut diferent».
Crespo està preparada «per espavilar-me, ser autònoma i volar». «Espero que tot em vagi bé. Però la veritat és que no sé com anirà la temporada, ni si m’adaptaré. Aquest sentiment és normal, perquè m’han de passar coses. I és benvingut, perquè vull que em passin. L’actitud és fonamental, en tot. I tinc ganes de viure el que em vindrà», finalitza, amb esperança.
Subscribe to continue reading
