Una bona pel·lícula de por és el que estan veient els aficionats gironins aquesta temporada. El pitjor de tot és que tot just comença i que ja s’han vist diverses de les escenes més gruixudes del que es pot convertir en un autèntic drama. El tercer capítol del curs no va ser tan esgarrifós com els dos primers del Rayo (1-3) i Vila-real (50), però el resultat va ser el mateix: derrota. La tercera en tres partits. Aquesta, no va arribar fruit de regals o de manca de competitivitat. Avui, el Sevilla ha martiritzat el Girona a base de contracops que han evidenciat les mancances defensives d’un equip que ha vist com Alfon i Isaac Romero l’han liquidat en el duel de cuers. Sí, Nyland ha fet dues aturades de mèrit, però també que el Sevilla hauria pogut marcar dos, tres o quatre gols més, amb una mica més d’encert. El balanç de deu gols en contra i només un favor fa basarda per a un equip que no ofereix cap símptoma positiu on agafar-se. I mentrestant, Ounahi i Vanat, els dos fitxatges que han vist el partit des de la llotja pensaven “on ens hem posat”. Dos dies té Quique Cárcel per mirar de reforçar un equip que no respira i que necessita, a part de fitxatges, un desfibril·lador per tornar a fer que doni senyals de vida.
Poca gent recordava tants canvis en un onze titular del Girona d’una jornada per l’altra. Alguns de forçats per lesió (Tsygankov i Herrera) o perquè ja no són aquí (Krejci), i la majoria per decisió tècnica Míchel en va fer nou. Les grans novetats van ser l’entrada a l’equip per primer cop de Weis i Lemar al mig del camp i, sobretot, el retorn del capità Cristhian Stuani, ara per ara, l’única arma ofensiva. Tot plegat per intentar capgirar l’espiral enverinat amb què havia entrat el Girona a la competició i mirar d’arribar a l’aturada de seleccions amb cap punt al caseller. Per fer-ho, calia, per sobre de tot, competir. Molt fàcil de dir i, almenys en els dos primers partits, molt difícil de fer. Era igual l’estil o el joc, calia treure el geni per guanyar, o si més no, puntuar contra un Sevilla deprimit i que arribava també sense estrenar-se a la Lliga.
Hi havia cert neguit per veure quina versió es veuria de l’equip. La por de fallar feia que la rereguarda i Gazzaniga asseguressin les passades per evitar errades no forçades davant la pressió d’un Sevilla que sabia que havia de pressionar i ho feia. El Girona resistiria a aquesta línia tan alta i quan Lemar i Asprilla entraven en joc, l’equip feia una altra pinta. Més bona… Amb la boca petita, podríem dir. Així, el colombià ho va provar un parell de vegades amb un xuts llunyans sense punteria. Però, és clar, és tan fràgil aquest Girona que va veure com el Sevilla el castigava després d’un córner a favor. Ni Iván Martín ni Àlex Moreno han sabut frenar la transició i Alfon va afusellar Gazzaniga per avançar els andalusos. Ja hi tornàvem a ser.
Tot i el 0-1, el Girona no ha abaixat els braços i ha intentat equilibrar el marcador de seguida. L’ha tinguda Asprilla que, tanmateix, s’ha volgut lluir massa i ha intentat un retall extra en comptes de rematar quan tenia rematada franca. L’errada del colombià ha generat un contracop que a punt ha estat de finalitzar Vargas amb un xut que ha llepat el pal. La fusta sí que ha aparegut per salvar el Girona en una rematada d’Isaac Romero. El Girona estava groggy i encara ha hagut de celebrar que un xut llunyà de Gudelj tampoc entrés de miracle abans d’una mitja part necessària.
Semblava que la represa havia de ser una altra cosa. El Girona ha sortit amb bona voluntat i la intenció de cercar l’empat. Estava viu i, segurament era el millor d’un partit que ha estat a punt d’anivellar David López en una acció de córner que va salvar Nyland amb la cara. Tanmateix, en un altre contracop, es van tornar a veure les vergonyes d’un Girona a qui entre Vargas i Isaac Romero van rematar amb el segon del vespre.
Amb el 0-2 el partit ja feia massa pujada per a un equip sense ànima ni prou talent. Míchel va intentar canviar el signe del partit fent entrar Rincón, Blind i Dawda en el lloc de David López, Arnau i Stuani, fosos físicament. El davanter banyolí ha tingut l’oportunitat de fer entrar el Girona al partit amb un cop de cap que ha salvat especetacularment Nyland. Tampoc. EL porter visitant ha tornat a aparèixer en l’afegit per aturar un gol cantat d’Àlex Moreno. No hi havia res a fer. A veure si Cárcel ho pot arreglar en dos dies.
94′ | Final. 0 de 9 del Girona en aquest inici de Lliga. I el pitjor, derrota contra un Sevilla que també estava enfonsat. La situació és preocupant i l’equip marxa amb molt males sensacions a l’aturada per seleccions.
94′ | Quina aturada de Nyland.
92′ | La gent fa estona que ha començat a desfilar cap a casa indignada. Les grades estan mig buides i encara no ha acabat el partit.
92′ | El Girona espavila ara. Busca el gol en l’afegit, però tampoc té la sort de cara.
90′ | Xut de Portu que surt per damunt del travesser.
88′ | Xut de Joel Roca a fora. La pilota se li ha anat a l’extrem de Camprodon, que torna a ser un dels millors del partit per tercera jornada consecutiva.
84′ | Més canvis al Sevilla. Entra Peque i Marcao per Isaac Romero i Agoumé.
80′ | A Alfon se li fa de nit i la pilota acaba fora.
78′ | Dos canvis més al Girona i un al Sevilla. Entren Portu i Solís per Lemar i Witsel al conjunt gironí; i Manu Bueno per Vargas a l’equip andalús.
73′ | Rematada tova de Witsel massa tova que no té perill. Blind li ha filtrat una pilota boníssima.
/https://i.s3.glbimg.com/v1/AUTH_da025474c0c44edd99332dddb09cabe8/internal_photos/bs/2026/w/K/oAGVZSRqmwYMGA4oBlBA/115334730-vancouver-british-columbia-june-18-ismael-kone-8-of-canada-consoled-as-he-is-stretc.jpg)
