«No ha sigut gens complicat entendre’ns. En Joan (Ferrer) em va contactar per fer un cafè i parlar de bàsquet. Vam estar com dues hores xerrant fins que em va preguntar quines eren les meves intencions per aquesta temporada. De seguida, ens vam trobar perquè entrenar el Bisbal encaixava en la meva voluntat», va explicar Eric Surís en la roda de premsa de presentació com a nou entrenador del Sol Gironès Bisbal Bàsquet. Així de fàcil i així de simple es va gestar el seu fitxatge per a la banqueta dels bisbalencs.
El tècnic, de 42 anys, i amb una destacada trajectòria a l’elit del bàsquet femení després d’haver dirigit equips com l’Uni, el Nadezhda rus o el Jairis, torna a la branca masculina per liderar un projecta pel qual sent «admiració». «Estic molt il·lusionat i motivat per unir-me a aquest projecte. Sempre l’he vist des de la distància, des de fora, amb admiració. Vinc després d’haver estat set anys portant el sènior del Salt a Lliga EBA i hi ha certs paral·lelismes. Veure com un club té gent que des de dins empeny en la mateixa direcció per fer-lo créixer i des de fora té una massa social que també l’ajuda… Només cal veure tota la gent que arrossega l’equip a cada partit. Són factors que em criden molt l’atenció. També tinc la motivació que correspon, que és el pas zero per entrar a formar part d’un projecte. Si soc aquí és per guanyar partits, fer gaudir a la gent i acompanyar el club en el seu creixement. Vull contribuir en fer més gran el projecte del Bisbal més enllà de la categoria. També és determinant, però no es l’únic ingredient. Soc aquí per tot lo anterior.», va assegurar Surís admetent que també hauria estat l’entrenador del Bisbal en el cas que no s’hagués pogut adquirir la plaça a Segona FEB i es continués a Tercera FEB arran del descens.
Per a ell, tornar al bàsquet masculí «suposa fer un pas endavant pel que fa a l’exigència personal. Està de moda dir que cal sortir de la zona de confort i en el meu cas en l’última dècada aquesta ha estat el bàsquet femení. Moure’t d’una branca a l’altra t’exigeix seguir fent passos endavant sense capacitat d’acomodar-te. Tinc molta motivació i il·lusió per fer-ho bé».
Al seu torn, el director esportiu del Bisbal, Joan Ferrer, va exclamar que «o podem estar més contents i orgullosos de presentar l’Eric com a entrenador i responsable esportiu del nostre projecte. És una oportunitat única per solidificar el projecte en quatre grans pilars: professionalització, captar talent gironí, implicació amb el Bisbal -l’Eric es va predisposar en els dos escenaris (han estat setmanes complexes perquè l’escenari real era la Tercera FEB) i ens volia ajudar en aquest moment-i liderar el projecte amb la seva experiència per guiar-nos en el creixement com a club i entitat. Ja va fer créixer el Salt, també el GEiEG i a l’elit l’època de l’Uni és més que coneguda per tots».
Després de confirmar que la temporada 2025-26 el Bisbal continuarà a Segona FEB, Ferrer i Surís treballen colze a colze per confeccionar la plantilla. «Cal destacar que el club treballava amb dos escenaris per a la reconstrucció de l’equip. No se’ns havia de donar per morts abans d’hora. Un cop confirmada la plaça a Segona FEB, crec que arribem bé al mercat perquè no és gaire tard. Es tracta que treballem com fins ara. Havíem filtrat una mica els diferents perfils i hem coincidit plenament. Es tracta d’equilibrar dins de les possibilitats amb els recursos dels quals puguem disposar. Avaluem els jugadors que hem d’anar incorporant, estem amb tota la maquinaria a punt. A finals de setmana podrem anunciar alguns dels jugadors. Estem molt coordinats», va explicar el director esportiu.
Com va dir Ferrer, «la incorporació de l’Eric és una enorme oportunitat». L’entrenador, però, té molt clar que «el primer repte és la permanència»: «Soc dels que dona molta importància al trajecte. Dirigir un projecte esportiu no té sentit si només et fixes en el resultat del dia de partit. Intentarem treballar de la manera més efectiva i eficaç per treure el màxim rendiment de l’equip. Tant de bo aconseguim victòries amb la nostra gent».
