En aquesta segona part de l’entrevista En confiança, de SanaMent, Olga Tubau explica els valors en els que es fonamenta la seva manera d’exercir l’advocacia. I revela la intrahistòria personal de la defensa del polèmic Luis Rubiales, expresident de la Federació Espanyola de Futbol..
Creus en l’Estat de Dret?
Sí. Està minat, mermat, laminat, però com que existeix, hem de fer l’esforç perquè les institucions tornin a garantir-lo. Si tirem la tovallola i diem que s’ha acabat la democràcia, aquest és el pitjor plantejament. El capitalisme ha existit sempre. Als 50, 60 i 70, es van equilibrar les desigualtats amb l’Estat del Benestar. Ara els rics son més rics que mai i l’Estat del Benestar està dinamitat, entre altres coses perquè la sanitat pública està desatesa i l’habitatge… Cosins meus van venir d’un poble de Cuenca, van anar a treballar a la Seat, es van acabar comprant un pis a Nou Barris o a la Trinitat Vella i amb esforç es van comprar un terreny a Montserrat i es van fer una casa amb autoconstrucció. Algún dels nostres joves ho pot fer, ara?
Ni de conya.
Ara estem molt pitjor, perquè el capitalisme ja no te pudor. Perquè durant un temps les empreses volien fer veure que eren socialment responsables… I ara ja és igual, ‘a pecho descubierto’. I tens un nen de 24 anys que entra en una consultoria i un any després te n’adones que ha estat amb jornades de 72 hores sense dormir i que ha hagut d’anar a una unitat psiquiàtrica d’urgències perquè ha petat. Tot això és molt desalentador i no sembla que de moment tinguem una classe política capaç de revertir-ho. Però s’ha de continuar batallant…
El capitalisme ja no te pudor. Durant un temps les empreses volien fer veure que eren socialment responsables… I ara ja és ‘a pecho descubierto’
En la parcela de cadascú…
Sí. Aquí com a advocada què pots fer? Doncs en cada defensa que porto a terme i on invoco vulneració de drets fonamentals, reclamo la pressumpció d’innocència, si em donen la raó, això ha servit a una persona però també serveix per construir un cos jurisprudencial que ens pot servir a tots.
No defensaria Donald Trump, hi ha coses que no defensaria perquè no em veig amb cor, com temes on els nens son víctima
Et poses algún límit moral, respecte a qui representaries?
No. Ideològic, sí.
Defensaries Donald Trump?
No. No. I sí que es veritat que hi ha coses que no defensaria perquè no em veig amb cor, com temes on els nens son víctima, a no ser que vegi molt clar que el meu client és innocent.
Li emanes als teus clients si son innocents?
No. La gran majoria em diu ‘no és veritat, no ho he fet’
O et menteixen
O et menteixen. I després hi ha gent que diu ‘ho he fet i a partir d’aquí faci el que pugui’. La necessitat de teràpia que tinc quan em condemnen algú que estic convençuda que és innocent és diferent que si el primer dia el senyor m’ha dit ‘ho he fet’ [riu].
Com va ser la conversa amb les teves filles quan va acceptar defensar Luis Rubiales?
-Quan em truquen amb el tema Rubiales, parlo amb els meus socis i els dic que no ho volia portar. El tema el trobo interessantíssim, el debat de si aquell petó s’ha fet amb un ànim sexual, lúbric i és o no una agressió sexual.
Ho dius perquè saps què diu el Codi…
Si de sobte l’hagués penetrat no hi hauria discussió. Un petó pot ser un acte sexual, és veritat, perquè és una zona erògena, però pot ser també una manifestació de carinyo perquè molts pares i mares fan petons a la boca dels seus fills i aquí no hi ha intenció sexual.
Un petó pot ser un acte sexual, és veritat, perquè és una zona erògena, però pot ser també una manifestació de carinyo perquè molts pares i mares fan petons a la boca dels seus fills
No t’ho pregunto tant a nivell jurídic com …
Jo vaig dir que no volia portar-ho perquè em feia mandra el tema mediàtic i comentaris del tipus ‘com una dona feminista porta un tema aquest…’. Jo vaig dir-los que passava, que no. I em van contestar: ‘a veure, si portem agressions sexuals -que creiem que no son- on demanen deu anys de presó, ara no agafaràs això? Ni parlar-ne’. Un minut després de decidir acceptar el cas, vaig enviar un whatsapp a la familia. El meu fill treballa aquí i em va defensar respecte a les meves filles. Jo sabia, però, que els cauria com una bomba.
Amb les meves filles el tema va ser ‘la gran decepció, mare, tu que tens una trajectòria impecable, que tohtom t’estima’
L’endemà teníeu sopar familiar
De l’aniversari de la gran, de l’Elisenda. El sopar va ser un drama. Vam discutir fort. Si encara fos una bronca per explicar què és la pressumpció d’innocència, o que jo detesto els evasors fiscals…, però és que era ‘la gran decepció’; ‘mare, tu que tens una trajectòria impecable, que tohtom t’estima…’
Però no vas canviar d’opinió perquè creus en l’Estat de Dret…
Clar. I els hi vaig dir.
Malgrat que sigui un home que genera molt rebuig
Molt rebuig. No t’ho pots imaginar. A Madrid, quan estàvem en un Hotel a la Castellana durant el judici, algún dia que havíem sortit a fer un tomb els dos, la gent parant-lo demanant-li fotos, autògrafs i dient-li: ‘don Luis, no hay derecho lo que están haciendo con usted, esto lo hacen para tapar lo de la amnistia’. Uns sonats! I jo flipant. Aquí li hauríen tirat ous pel carrer, però a la resta d’Espanya i per a un sector, és un heroi.
A Madrid, la gent parant-lo demanant-li fotos, autògrafs i dient-li: ‘don Luis, no hay derecho’ Uns sonats! I jo flipant
Quina conclusió en treus d’aquest ambient…
El senyor que li deia això és el que vota a Vox, o a aquest PP més ranci, i pensa: ‘És una feminazi aprovechada, la Jennifer Hermoso, que quiere hundir a este tío, manipulada por el Gobierno y por feministas como las de Podemos y donde vamos a ir a parar’.
Tu t’abstreus de tot això, llavors
Yo m’abstrec. Si a més a ell li vaig dir: ‘A ver, fue impresentable, Luis, ¿no te das cuenta de que esto no se puede hacer?’, ‘Lo he hecho toda la vida’, va contestar. “Sí y antes los señores también se acostaban con las criadas contra su voluntad, pero por haberlo hecho toda la vida no está bien”. Y després també: ‘Chico, estuviste muy mal asesorado, porque si me hubieras llamado tu al minuto uno, te hubiera dicho ‘Luis, dimite ya, haz un comunicado diciendo que ha sido deplorable, que lo sientes mucho, que dimites, que eres consciente de que una persona que ha hecho algo así no puede estar en la esfera pública y que la Real Federación Española tiene que buscar otro representante’, y no te hubiera pasado nada. Ahora, te vas a una asamblea de la Real Federación y por mis cojones que no voy a dimitir. Estás pagando el precio por todo esto’. ‘No me digas esto Olga por que no es justo’. ‘Ya lo sé que no es justo, pero el mundo no es como queremos, es como es’.
Li vaig dir ‘si te vas a una asamblea de la Federación y dices ‘por mis cojones que no voy a dimitir’ estás pagando el precio por todo esto’
Aleshores amb les teves filles…
Va ser duríssima la conversa, vam tornar a casa tots amb un mal rotllo descomunal. Al dia següent els vaig dir ‘em sap molt greu, espero que això amaini, que en poguem parlar tranquil·lament, jo com sempre faré una defensa estrictament jurídica, no defensaré al personatge i a partir d’aquí valoreu el que el Ramon, el meu fill, advocat, i jo us intentem traslladar sobre el dret de defensa, perquè per a la meva filla petita és que ningú que hagi sigut acusat d’una agressió sexal tindria advocat. És que no pot ser. ‘El dia que tingueu un amic en el que creieu i poseu la mà al foc per ell i tingui una denúncia d’aquest tipus, aleshores ja en parlarem’. Però els va costar molt, i devien rebre molts missatges d’amigues i amics dient-los ‘què fa la teva mare portant aquest impresentable’.
És molt millor que el defensi algú del meu perfil que serà molt respectuosa amb la víctima, encara que jo la intentaré posar contra les cordes
Tothom te dret a la defensa…
Clar, i és molt millor que el defensi algú del meu perfil que serà molt respectuosa amb la víctima, encara que jo la intentaré posar contra les cordes…
Et vas sentir incòmoda amb les preguntes a la Jennifer Hermoso?
No. Li feia les preguntes, evidentment intentava qüestionar comportaments que havia tingut si ho va viure com una agressió sexual. Fa una entrevista just després a la cadena SER dient que el que havia passat era una tonteria… Però sempre des del respecte absolut, i en l’informe, respecte absolut.
Has parlat personalment amb la Jennifer?
No.
Subscribe to continue reading
