Sense Coulibaly era possible, però també, molt dificíl. Mai no sabrem què hauria passat aquest vespre si dissabte la mala fortuna no hagués volgut que la pivot de l’Spar Girona s’hagués fet mal (fissura a l’os cuboide amb afectació al lligament del peu esquerre) al final del duel contra el Joventut. Però és clar que el partit hauria sigut un altre, i que contra un rival de físic imponent com el Galatasaray, l’Spar Girona hauria pogut lluitar amb les condicions més igualades. Les coses, al final, són com són, i malgrat que l’equip de Roberto Íñiguez hi ha cregut, han estat les turques les que s’han acabat emportant la victòria de Fontajau en el duel que posava en joc el lideratge del grup d’Eurolliga (68-82). Quan falten tres jornades l’Uni és segon amb totes les opcions intactes d’aconseguir el bitllet directe per a la Final a Sis de Saragossa i amb el mal menor de tenir el play-off gairebé assegurat si tan sols se suma una victòria més. Tothom ho hauria firmat l’estiu passat.
Íñiguez havia demanat joc coral i millora individual com a receptes per superar el Galatasaray. A l’inici del partit les turques s’han posat per davant (4-10, 12-17) bàsicament perquè sense Coulibaly, Juhasz guanyava la partida a Pendande. Però la defensa s’ha anat ajustant, la zona ha frenat l’impuls del Galatasaray, i el seu desencert en el triple (1/12 al descans) ha anat en paral·lel a l’aparició de Bibby, amb un 4/5 des de més enllà de 6,75 al primer quart. Tot plegat ha deixat l’Spar Girona per davant (23-21) i el que era millor, la sensació que realment es podia guanyar.
Bibby també ha tingut presència al segon quart, però també la defensa i les assistències de Jocyte, Canella fent de tot i, sobretot, Pendande agafant els galons que requeria el partit dins la zona en absència de Coulibaly. Seus han sigut els set primers punts de l’Uni en aquest parcial, on l’equip gironí ha arribat a tenir vuit punts d’avantatge (37-29) després d’una cistella de Bibby. El temps mort del tècnic visitant ha fet efecte amb un 0-6 de parcial liderat per Juhasz, que ara guanyava la partida a Guerrero, però un triple de Carter ha permès marxar als vestidors cinc amunt (40-35). I la sensació que es podia anava a més.
Aturar les interiors Juhasz i Kuier, i mirar que Smalls i Williams no entressin massa en el partit, havia de ser l’objectiu. Que, evidentment, era molt. Kuier, a 5.35 per acabar el tercer quart, ha tornat a posar per davant el Galatasaray (45-46) i Íñiguez ha aturat el partit amb el 45-48 d’Oblak. Ara a l’Uni no li entrava res, de fet, duia cinc punts en sis minuts, i el Galatasaray se n’ha anat de cinc (45-50), anotant molt fàcil. I quan Quevedo ha encertat un triple, les visitants han respost amb Johannes (50-55). Al col·lectiu, allò que demanava Íñiguez en la prèvia, s’hi ha sumat Ainhoa López, anotant quan calia i recuperant una pilota que ha acabat amb tècnica a Kuier (55-57). Però el Galatasaray no afluixava i feia molt mal amb pilotes dins la zona. Dos tirs lliures de Juhasz donaven una màxima de +9 (55-64) a les visitants. El parcial d’aquest quart, 15-29, era concloent: com havia passat a Gernika uns dies abans en lliga, la segona part s’entravessava a l’equip gironí.
Els prop de 1.700 espectadors que han anat a Fontajau (semblaven més) encara hi creien, tot i que la realitat cada vegada els ho negués (55-66). L’Uni no veia la manera de sortir-se’n, i es trobaven a faltar els punts de Jocyte i Holm, que tot just en duien un parell cada una. Un 2+1 de Pendande ha donat una mica d’aire i ha reactivat la grada (58-66) encara amb més de sis minuts per jugar. Semblava que no hi havia manera, fins que han arribat quatre punts seguits (Bibby i Holm) per posar un 66-72 a 2:39 pel final. Fontajau estava encès, com en les grans nits europees. Un triple d’Oblak ha tornat a refredar el pavelló (66-75) i aquesta vegada sí, el partit (i el lideratge de l’Eurolliga) s’escapava. De 6 de diferència a onze (66-77) en qüestió de segons i un últim minut de joc per intentar salvar el màxim d’average, que tampoc s’ha aconseguit amb el 68-82 final. Aquesta vegada no ha pogut ser però aquest Spar Girona, sense una de les seves grans referents, ho ha lluitat fins el final i segueix amb totes les opcions obertes de ser a la Final a Sis de Saragossa.
