La segona victòria consecutiva lluny de Montilivi que va provocar la sortida del Girona dels llocs de descens aporta certa calma esportiva i una mica d’alegria. Però els despatxos blanc-i-vermells tenen feina acumulada, aquests dies, amb diverses situacions encallades que haurien de començar a resoldre, pel bé comú. Claudio Echeverri fa dies que s’entrena a Vilablareix, però necessita que un dels dos extracomunitaris que podrien abandonar l’entitat, marxi. Es tracta dels colombians Jhon Solís i Yáser Asprilla, que a Son Moix no van disposar de minuts. D’altra banda, també hi ha el cas obert de Dominik Livakovic, el qual té permís de l’entitat per a resoldre el seu futur i ja no es va incorporar en el retorn a la feina. En total, són un mínim de tres moviments que haurien d’anar-se fent oficials durant la setmana.
El préstec d’Echeverri significarà la primera alta en un mercat d’hivern on s’esperen diversos reforços. Míchel té l’ull posat a totes les línies, i, malgrat no parlar de noms propis més enllà del migcampista ofensiu del Manchester City i del porter del Barça, Ter Stegen, davant l’allau mediàtic que comporta la negociació per l’alemany, el tècnic ha reiterat una vegada i una altra que l’equip ha de ser més contundent a les àrees. Això assenyala també a la defensa, a la qual li falta un central després de l’adeu de Krejci a l’estiu, i un lateral esquerre, perquè Àlex Moreno no té recanvi. En punta, més enllà de l’argentí, podria arribar algú, però amb la possibilitat d’afegir peces també al mig del camp, la calculadora traurà fum per descobrir què pot encaixar i què no dins del límit salarial de la plantilla. S’entreveu un mercat llarg, cosa que ja és habitual.
A les mancances que ja de per si tenia el vestidor del Girona, s’afegeix la lesió d’Azzedine Ounahi amb el Marroc, en què es va trencar muscularment. El tècnic Walid Regragui va confirmar que el marroquí no jugarà més en la Copa d’Àfrica, on era un dels pilars indiscutibles de la selecció amfitriona, que ja està en els quarts de final després de superar a Tanzània i és clara candidata al títol. Regragui va posar una data aproximada d’unes sis setmanes de recuperació, amb la qual cosa Ounahi es perdrà els partits contra l’Osasuna, l’Espanyol, el Getafe, l’Oviedo, el Sevilla i el Barça. Això, anant bé. El cap de setmana del 22 de febrer el Girona visita l’Alabès i el de l’1 de març rep el Celta. El més lògic és que torni en una d’aquestes jornades, que són la 25 i la 26, respectivament. És molt temps sense Ounahi, gairebé dos mesos.
La direcció esportiva haurà de valorar molt bé quina és la millor decisió a prendre, al respecte, perquè malgrat la recuperació col·lectiva demostrada després d’un pèssim inici de Lliga, els gironins tenen un calendari clau aquests dos primers mesos de l’any, i qualsevol relliscada més enllà del gener serà irreparable, pel que fa a possibles moviments futurs. Com amb Krejci, la marxa de Yangel Herrera tampoc no es va cobrir, a l’estiu, amb la qual cosa el mig del camp queda en una situació límit, perquè homes interiors com Van de Beek i Portu pateixen lesions de llarga durada. I sort que Arnau ha rendit bé quan se l’ha necessitat, perquè el maresmenc també pot ser un comodí en la urgència, un trencaclosques que situa amb més presència al darrere noms com el d’Hugo Rincón i Alejandro Francés. Per a assolir la permanència, però, el Girona no necessita pegats, necessita certeses i continuïtat.
Els colombians?
Si el tema d’entrades està com està, el de sortides està força més net. Més enllà de solucionar l’enrenou amb Livakovic, que negocia el seu salari per tancar l’acord amb el Dinamo de Zagreb, i signar a un porter, un extracomunitari ha de sortir tant sí com no per fer espai a Echeverri i, sabent que Vitor Reis és intocable, qui té més números, és Jhon Solís. Al voltant del migcampista corren molts rumors. El periodista César Mosquera va anunciar que el futbolista marxarà al Bahía, del Brasil, que, com el Girona, forma part del City Football Group, en una operació de cessió amb una opció de compra obligatòria de 4,5 milions d’euros. Els gironins en van pagar 6 a l’Atlético Nacional el 2023. D’altres el situen a Itàlia, al Torí o al Sassuolo. I Míchel ha demostrat comptar més amb Lass.
Esperant, hi ha Yáser Asprilla, el futur del qual és una incògnita. Les baixes per lesió també magnifiquen l’enrenou, perquè qui sap si la direcció esportiva i l’entrenador consensuaran que, davant la lesió d’Ounahi, és preferible donar sortida abans a Asprilla que no pas a Solís. Tampoc no sobren els efectius en la davantera, perquè Abel Ruiz es passa més temps a la infermeria que al terreny de joc, i Stuani, a punt de tenir l’alta mèdica, té 39 anys i no podrà estar sempre bé. Depenent de les opcions de mercat que puguin acabar aterrant a Montilivi, es prioritzarà una cosa o una altra. El que és clar, és que el Girona s’ha de moure de forma immediata.
Subscribe to continue reading
