Montilivi ha tornat a presumir de sentiment gironí en la sessió de portes obertes de l’equip de Míchel Sánchez. Centenars de persones de les comarques gironines, representades per famílies, colles d’amics i fidels abonats i socis del Girona, s’han apropat a l’estadi per veure els seus ídols, futbolistes de Primera Divisió dels quals poden gaudir al costat de casa. L’entrenament ha començat a les 11 hores i ha acabat a les 12.15 hores, amb la clàssica imatge dels jugadors anant a la Tribuna, al Gol Nord i a Preferent per signar autògrafs i fer-se fotografies amb una afició que continua al costat dels seus, malgrat els resultats esportius. Perquè des de fa uns anys, ser del Girona va molt més enllà de si entra la pilota.
Molt abans que els jugadors, encapçalats pels capitans Cristhian Stuani i Arnau Martínez, saltessin al terreny de joc sota la música de l’himne, els més petits s’ho han començat a passar pipa a fora, a l’esplanada on habitualment té lloc la fan zone. Allà, els protagonistes han estat els inflables, els futbolins humans, els tallers de pintura o la Canya i la Mosca Sisa, que han estat les primeres a ser retratades amb els menuts i menudes. Tothom feia cua per endur-se un record. A banda d’una zona de bar, el club, atent als detalls, ha repartit pòsters de la plantilla al complet. En acabar la jornada, els futbolistes també han llançat obsequis de marxandatge oficial a la graderia.
Ja a l’estadi, hi ha hagut marge per a les sorpreses. Com el fet de veure a Witsel amb un pentinat nou, ara amb trenes, que tant de bo portin sort en el duel de diumenge a Mallorca, en què els blanc-i-vermells podrien sortir d’uns llocs de descens que ocupen des de la segona jornada. Encara no hi havia Claudio Echeverri, pendent de la paperassa. Tampoc no hi havia Livakovic, esclar. Ni en Jota, l’encarregat de material que es va jubilar i acomiadar en l’últim partit del 2025. S’ho ha mirat atentament des de la llotja el director esportiu Quique Cárcel.
Tothom espera bones intencions, aquest 2026. També un Gazzaniga que avui ha fet anys, ha bufat les espelmes en un xuixo de regal, i s’ha vist obligat a rebre els calbots dels seus companys abans d’un entrenament suau, amb curses continuades, rondos i altres exercicis que l’afició ha contemplat amb positivisme, desitjant que la tendència canviï els caps de setmana. De moment, bones notícies: Stuani -que ha anat cap al túnel de vestidors coincidint amb l’augment d’intensitat, com més tard Abel Ruiz-, Krapyvtsov i David López han fet feina i demà Míchel explicarà si són aptes per a Son Moix o hauran d’ajornar l’alta per a la visita de l’Osasuna. I s’ha pogut veure, sense entrenar, a Juan Carlos, baixa tot el curs i també a Ricard Artero, un fet que el club ja va destacar a les seves xarxes socials aquesta setmana. El bisbalenc vol deixar enrere els problemes físics i encadenar continuïtat.
Petits miracles
Evidentment, quan alguna pilota s’escapava o els jugadors corrien cap a l’exterior del camp a refrescar-se, els aficionats cridaven els noms dels protagonistes. Els més aclamats, com gairebé sempre, han estat els capitans, Stuani i Arnau, i l’entrenador, Míchel Sánchez, que no han escatimat en salutacions a totes bandes. Bon detall, fer sentir especial a la mainada, que tot seguit de rebre la rialla dels futbolistes, miraven als pares presumint del qual els acabava de passar. Per a ells, ha estat un petit miracle.
Hi ha hagut bon rotllo entre els jugadors, als quals Míchel ha dirigit mirades i gestos de complicitat, i a la graderia. Ja és un gran què, iniciar l’any d’aquesta manera. Perquè el sentiment de pertinença serà clau per sortir del pou i per assolir una permanència que s’encarirà a mesura que passin les jornades. Aquest gener s’esperen reforços de manera obligada. I haurien d’arribar de pressa, perquè cal puntuar aprofitant el doble duel directe amb el qual s’inaugura el 2026. De moment, però, avui ningú no ha pensat en la classificació. El que tocava era sentir-se del Girona.
