L’hivern passat, el fitxatge de Selvi Clua per l’Almeria va obrir la porta a un nou migcampista per al Girona B. El 16 de gener, el club va anunciar l’arribada de Lass Kourouma, que té el cridaner cartell de ser el germà del migcampista del Celta i ex del Barça Ilaix Moriba. Lluny de viure’n a l’ombra, el també migcampista nascut el 2004 s’està fent un nom propi per si sol des que va arribar a Girona i, en un sol any, ha passat de ser un reforç per al filial a un habitual dels entrenaments i les convocatòries del primer equip per a Míchel.
El 2024 va començar per a Lass com a futbolista del filial del Llevant, on Calero va premiar-lo amb un debut a Segona en l’últim partit de lliga, un 0-0 contra l’Osca. Ja en la 24/25, Lass va marxar cedit a la Unió Esportiva Eivissa de Primera RFEF, on va coincidir amb dos ex Girona com Àlex Gallar i Eric Monjonell. A les illes no va trobar massa minuts, però la direcció esportiva del Girona l’havia seguit i, quan a l’hivern el filial necessitava un perfil organitzador i recuperador, va arribar la trucada que canviaria el rumb de la seva carrera. Lass, format a la Damm, deixava el club que hi havia confiat com a juvenil, el Llevant, i baixava dues categories per anar al Girona B. El traspàs era a cost zero, però amb certes variables i vora un 50% del preu d’una futura venda per als valencians.
Un cop al filial, el guineà es converteix en imprescindible per Quique Álvarez, que el fa jugar de titular sempre que el té disponible i li dona total confiança a l’hora de la veritat: El guineà va disputar cada minut que estava disponible a la promoció d’ascens a Segona RFEF i els dos passos enrere que havia fet canviant Eivissa per Girona ja eren només un. A l’estiu, Míchel va cridar-lo per a fer la pretemporada amb el primer equip i, des de llavors, Lass ha sigut un habitual als entrenaments del grup i ha estat cridat en nou dels disset partits de lliga.
El club fins i tot va apostar per ell com una cara visible de l’acte publicitari en l’obertura d’una botiga de Xocolates Torras a Cornellà del Terri. Aquell dia d’octubre Lass va estar firmant autògrafs a centenars d’aficionats al costat de Bryan Gil i Arnau Martínez.
El pas seu endavant és un èxit del filial que el seu tècnic, Quique Álvarez, celebra amb bons ulls: «El curs passat ens va ajudar moltíssim, va ser un reforç importantíssim de cara a pujar, i aquest any és igual. És una peça molt important que està participant bastant al primer equip i ens n’alegrem molt. Estic molt content quan baixa, és clar, i quan està al primer equip desitjo que jugui i que li vagi el millor possible», afirma l’entrenador.
L’exhibició d’Olot
Lass va començar a mostrar-se a l’afició gironina brillant amb llum pròpia a l’amistós amb l’Olot l’estiu passat, on va jugar 70 minuts molt sòlids al lloc que mesos abans era d’Arthur Melo i Oriol Romeu. Aquelles bones sensacions no van quedar en l’oblit i, el setembre, quan Míchel va necessitar migcampistes per completar la convocatòria a Bilbao, va arribar el seu moment.
Al debut a San Mamés (4’) van seguir més estonetes contra València (7’), Barça (11’) i Madrid (7’), però el gruix de minuts a les ordres de Míchel ha estat a la Copa. El migcampista, que ja havia jugat Copa en l’etapa a l’Eivissa, ha jugat tots els minuts del Girona en la competició: 120’ contra el Constància i 90’ contra l’Ourense. Míchel va demostrar la confiança que li té no canviant-lo quan calia capgirar l’empat a Inca o remuntar el partit a O Couto.
El futbolista no juga amb el primer equip, justament, des d’aquell partit a Galícia (sí que ha anat convocat a Elx i Sant Sebastià), però de totes maneres tanca un 2025 en què s’ha guanyat la confiança del Girona. El seu rendiment el primer tram d’any amb el filial va valer-li una renovació fins al 2028 a l’estiu i, de mica en mica, ja va fent oposicions per guanyar-se una fitxa al primer equip o una cessió a categories més altes que el consolidin en el futbol professional.
Subscribe to continue reading
,fit(1200:))