Un embolic dels grossos és el que té el Girona a la porteria. Es miri per l’angle que es miri, és difícil trobar una explicació convincent a la gestió sota pals que ha fet el club aquesta temporada. A principis de l’estiu es deia que amb Gazzaniga, Krapyvtsov i Juan Carlos la porteria quedava molt ben coberta i estava clar que no hi havia dubtes en els rols. La greu lesió de Juan Carlos va fer que el Girona hagués de fitxar un altre porter i es va decidir que fos Dominik Livakovic, titular de Croàcia i un dels millors porters d’Europa. El balcànic, tanmateix, ha viscut a l’ombra de Gazzaniga i, a tres setmanes per obrir-se el mercat d’hivern, fa temps que té el cap lluny de Girona. De fet, es podria gairebé assegurar que se n’anirà sense haver debutat amb el conjunt gironí. Així es va mig entendre de les paraules de Míchel del final del partit al camp de l’Elx. «Ja veurem què passa al mercat d’hivern. Prenc les decisions amb el que veig al dia a dia», deia.
Després de veure com no li arribava l’oportunitat, Livakovic no contempla jugar amb el Girona perquè sap que si ho fa, no podrà canviar d’equip al mercat d’hivern. La normativa de la UEFA diu que un jugador no pot jugar en tres equips diferents una mateixa temporada. Ell va jugar amb el Fenerbahce a finals d’agost i, si ho fes amb el Girona, no podria tornar al Dinamo de Zagreb, que l’espera amb els braços oberts i que li garanteix minuts per poder ser titular al Mundial. Així doncs, amb Krapyvtsov lesionat fins passat festes, si no hi ha una hecatombe, Gazzaniga serà titular divendres a Anoeta i contra l’Atlètic a Montilivi. És a dir, no hi haurà canvi per decisió tècnica a la porteria peti qui peti.
El famós «dia a dia» i la gestió de vestidor faran que Gazzaniga es mantingui sota pals divendres malgrat les dues errades que va cometre a Elx. Una actuació desastrosa de l’argentí que va recordar la de la primera jornada contra el Rayo i que el tornava a situar al focus de tothom. Míchel no canviarà de porter, però per trobar un relleu sota pals al Girona cal remuntar-se a l’octubre del 2022 amb Gazzaniga de protagonista. Llavors, el tècnic va decidir asseure Juan Carlos, que venia d’encaixar molts gols i d’un parell d’errades contra l’Atlètic i Almeria, per fer titular l’argentí que, des de llavors, ja no ha deixat la titularitat. Ni Juan Carlos, ni Pau López, ni Krapyvtsov ni Livakovic han pogut destronar-lo.
Juan Carlos per Muric (20-21), Riesgo per Juan Carlos (19-20), Bounou per Iraizoz (17-18), Becerra per Mallo (12-13), Mallo per Santamaría (11-12), Santamaría per Mallo (10-11), Jorquera per Mallo (09-10) i Iván Gómez per Ponzo (08-09) han estat els relleus a la porteria per decisió tècnica dels entrenadors des que el Girona va tornar al futbol professional el 2008. Els motius?Semblants als que d’ara a Montilivi: males actuacions personals del titular i la dinàmica negativa de l’equip.
El Llevant, l’Elx i el Sevilla
Fent un cop d’ull a la categoria, hi ha pocs equips que hagin fet un canvi tècnic a la porteria. Elx, Sevilla i Llevant en serien els exemples més clars, amb la subsitució de Peña per Dituro, Odisseas per Nyland i Ryan per Campos, respectivament. A partir d’aquí, al Vila-real, Marcelino García també va fer seure tres partits Luiz Junior per situar Arnau Tenas de titular. Tot i això, ha tornat la confiança al brasiler que s’ha confirmat com a indiscutible. Una altra cosa són els canvis per lesions. En aquest cas, el Barça (Szceszny per Joan Garcia), el Betis (Valles per Pau López) i el Mallorca (Bergstrom per Román) han hagut de moure peces per força. No ha estat el cas del Girona. Ni ho serà, sembla, fins que no arribi un nou porter al mercat d’hivern. Perquè, si divendres o contra l’Atlètic, Gazzaniga es lesiona o és expulsat, què farà Míchel?
