Abans del partit, Míchel només demanava una cosa. «Som-hi, equip. Hem de treure el talent individual per guanyar», va intentar esperonar l’entrenador de Vallecas als seus futbolistes. Mentre parlava, tal com van ensenyar les càmeres de DAZN, hi havia silenci al vestidor visitant del Reale Arena. El mateix que hi va haver per part dels gironins fins als últims quinze minuts de l’encontre. El Girona va tornar a ser aquell equip gris del principi de temporada, però va tenir sort que la Reial Societat tampoc travessa un bon moment i se’n va sortir amb la primera victòria (1-2) a fora de la temporada -no es guanyava lluny de Montilivi des del passat mes de maig davant el Valladolid (0-1)-. Només l’espurna d’Ounahi, intentant connectar amb Tsygankov, i l’encert de l’ucraïnès, autor del doblet, van il·luminar els blanc-i-vermells. El marroquí va ser el millor, com ja és habitual, però se’n va a la Copa Àfrica amb Marroc i caldrà veure com s’aprèn a conviure sense ell.
«Quan estàs en una situació com la nostra el dia a dia no és fàcil, quan perds t’afecta al cap, i per a això ho hem celebrat a crits», deia Witsel al final del partit. Tot venia per com havia festejat l’equip gironí el triomf, que es perseguia des de feia molt. A Vigo i a casa contra l’Oviedo es va escapar en el temps afegit.
Aquesta victòria i, sobretot, l’haver sortit ni que sigui de manera momentània del descens hauria de servir per començar a corregir uns primers mesos de temporada marcats pel caos . De lesions, de resultats, de joc massa vegades i, també, a la porteria, des que Livakovic va decidir que no vestirà mai la samarreta del Girona al terreny de joc. El Girona continua encaixant i es manté com el més golejat de Primera amb 30 gols en contra en setze jornades, quedant al descobert totes les posicions.
Ahir, Gazzaniga no va sortir amb atreviment i, segurament, podria haver fet més en l’u contra u amb Guedes per evitar el gol de l’extrem de la Reial Societat, però també és veritat que els seus companys el van deixar sol eludint les tasques defensives de cadascú. La línia del darrere va quedar desguarnida. La primera part del Girona no va ser gens bona i la clau va ser l’empat de Tsygankov a passada magistral d’Ounahi, que va trencar i ensorrar els locals.
Aliè de tot plegat Livakovic, que tot i no voler jugar segueix viatjant amb l’equip i asseient-se a la banqueta, a l’espera que el mercat de fitxatges d’hivern decideixi com acabarà tot. El Girona té més a prop assolir l’objectiu dels 20 punts que demanava Míchel per tancar la primera volta. Els punts davant el Betis i el Reial Madrid van ser inesperats, la victòria d’ahir a Anoeta potser també.
Subscribe to continue reading
