El FC Barcelona ha portat a terme aquest dijous l’acte de renovació d’Eric Garcia, el polivalent jugador que aquesta temporada s’ha convertit en un actiu molt valuós a l’equip de Hansi Flick. Ha disputat tots els partits de la present temporada i ho ha fet en fins a quatre posicions diferents. La campanya passada va contribuir amb cinc gols i tres assistències en 45 aparicions.
El club blaugrana va emetre el comunicat oficial de l’extensió del contracte fins al 2031 divendres passat. El del planter viu la seva segona etapa al Barça després d’un periple al Manchester City entre el 2017 i el 2021, un fitxatge a cost zero que està demostrant ser tot una ganga. El futbolista de Martorell va haver de sortir cedit al Girona la temporada 23/24 a la recerca de minuts, però des d’aleshores ha passat de ser una incògnita a ser segur.
Deco, director esportiu del Barça, i Iván De la Peña, representant d’Eric Garcia, van arribar a un acord per a la continuïtat del jugador i avui l’han acompanyat en la firma del contracte juntament amb el president Joan Laporta. Posteriorment Eric ha atès els mitjans de comunicació, on ha respost amb la seva habitual honestedat i no s’ha amagat darrere de la màscara que està obligat a portar sobre la gespa després de patir una fractura nasal durant el partit del 5 de novembre davant el Bruges.
La importància del Girona
«El somni des de petit era triomfar al Barça, poder jugar tota la meva vida aquí», ha confessat. «En la vida hi ha moments en què no surten les coses, però estic content d’on soc ara mateix». El seu pas per l’equip de Míchel va ser clau per al seu desenvolupament com a futbolista, i va ser allà on va començar a fer els seus primers passos com a jugador polivalent abans de fer-ho sota les ordres de Flick per primera vegada contra el Benfica: «Anar-me’n al Girona va ser important per sumar minuts. El dia del Benfica va canviar tota la imatge i el rumb de la temporada».
Eric va tornar a casa en un moment complicat per al Barça i sense gaire experiència professionalment, però amb una formació completa que li va permetre adaptar-se a les necessitats de l’entrenador: «Em vaig mantenir tranquil, conscient de les meves qualitats i aquesta constància que fa als grans jugadors». Ara gaudeix de la confiança plena de Flick, amb qui va dir que va tenir una conversa clau en el curs passat per quedar-se, i diu fent broma sobre la seva polivalència alhora que recorda els seus orígens per projectar-se en el futur: «Només em falta jugar de davanter. De petit anava al camp amb el meu avi, a l’època del Pep. Ara som un equip jove i tenim un futur increïble».
«No és un objectiu, però tinc aquest caràcter d’ajudar que surt natural des de les categories inferiors», ha respost sobre una possible capitania. La veritat és que aquesta versió actual d’Eric fa pensar que algun dia podria portar el braçal, igual que ho va fer com del planter, sobretot tenint en compte que un dels vigents capitans no travessa el seu millor moment com a jugador. És el cas de Ronald Araujo, que s’ha pres uns dies de desconnexió a Israel: «El trobem a faltar, com a jugador i com a persona. L’esperem amb els braços oberts».
Subscribe to continue reading
