Aquest és un Barça gris. Les lesions i la falta d’efectius estan acabant de condemnar un equip que, malgrat resoldre, no convenç. Contra el Benfica es va tornar a veure una versió trista, fins a cert punt desganada. Com si s’hagués quedat orfe d’aquest futbol que va meravellar el món. Es van emportar els tres punts i van encaminar la classificació, però no van deixar la millor de les sensacions.
Sobre el Johan Cruyff planeja una sensació de neguit generalitzada. Era tarda de Champions, però no existia aquesta màgia present en altres ocasions. L’equip es va contagiar d’aquesta energia i, sobre el verd, va estar espès. Amb poca mobilitat, els espais eren gairebé inexistents. I construir així és pràcticament impossible. Ho van intentar les blaugrana des de la distància un parell de vegades, però la pilota va acabar lluny de la porteria. Abans de la mitja part, el conjunt de Pere Romeu va veure recompensat el seu domini amb el primer gol del partit. Es va abonar a Ewa Pajor, la màxima golejadora, que amb un xut creuat a mitja altura va poder superar Pauels.
Tot i que, amb el gol, aquesta sensació inicial no va desaparèixer. I en la represa, el Benfica va aconseguir tornar l’empat en el marcador. Una pilota penjada a l’àrea que Mapi no va aconseguir rebutjar amb eficiència, li va caure a Gasper, que va habilitar Davidson per a reinciar el partit. No hi va haver nervis ni angoixa, i al cap de pocs minuts la moneda li va sortir cara. Ucheibe es va marcar en pròpia porta el gol que trencava l’empat. Les blaugrana van aconseguir posar distància en el lluminós gràcies a la diana de Laia Aleixandri.
La bona sort que va tenir el Barça per al primer gol no es va repetir des dels onze metres. Alexia Putellas va errar un penal després que la col·legiada assenyalés mans de Davidson dins de l’àrea.
L’estat d’ànim de l’equip desprèn frustració. Els tres punts alleugereixen la càrrega d’un partit en què els dubtes continuen enfosquint un equip que va arribar a regnar a Europa. Ara mateix, aquest record queda llunyà malgrat ser líder a la taula.
Subscribe to continue reading
