Aquest dissabte, el Girona escriurà la primera pàgina d’un dels capítols més importants fins ara de la història de la secció femenina del club blanc-i-vermell. L’equip d’Eduard Sanmartín debutarà a Tercera Federació davant el Barça C a la Ciutat Esportiva Joan Gamper (16.00 h), després d’aconseguir l’ascens la temporada passada. El salt a la quarta màxima categoria del futbol estatal és, sens dubte, un dels majors èxits de l’etapa de Joan Carles Sánchez com a coordinador. «Pujar amb el nostre primer equip és la consolidació de la feina que s’ha estat fent durant tots aquests anys, també a la base perquè a la plantilla hi ha moltes jugadores formades al Girona. El curs passat, per exemple, va pujar el primer equip a Tercera; a la base es van guanyar tres lligues, una Copa Catalunya i hi va haver dos ascensos; i ens van donar un dels premis Atenea del Diari de Girona com a reconeixement», explica, satisfet, Joan Carles, qui aviat farà una dècada que és el màxim responsable de la secció femenina del Girona.
No serà la primera experiència del Girona a Tercera Federació, però sí el primer cop que hi és per mèrits propis. Les gironines hi van competir la temporada 2020-21 arran de l’absorció del Sant Pere Pescador a Primera Nacional -ara Tercera Federació-, però no s’hi van poder mantenir i el mateix curs van descendir a Preferent. «Que què va fallar? M’he fet aquesta pregunta tantes vegades… Hem d’evitar cometre les mateixes errades del passat. Crec el nostre gran error va ser confiar que assoliríem la permanència fàcilment, tot i que realment ens estrenàvem a la categoria», reconeix Joan Carles. El coordinador del femení explica que «la diferència més gran respecte aquell equip és que ara el gruix de jugadores ve des de la base, la majoria porten tres o quatre anys treballant juntes amb l’Edu, i hem fet alguna incorporació per acabar de completar la plantilla. Toquem de peus a terra. La categoria és nova per nosaltres i no pensem en cap altre objectiu que no sigui la permanència, sense anar més enllà». Els fitxatges d’aquest estiu són la portera Nara, les defenses Sara Caranca i Txell Civit, la migcampista Gemma Estany i la davantera Júlia Díaz. «Totes elles han de treballar i s’han d’adaptar, la metodologia del Girona no és fàcil. Ens donaran el que busquem: tranquil·litat i solidesa a l’equip».
Joan Carles Sánchez, coordinator of the women’s Girona. / GIRONA FC/NURI MARGUÍ
Alhora, comenta que llavors, la temporada 2020-21, «van venir moltes jugadores de qualitat, però la base no era nostra. Potser van venir més al Girona pel fet de ser el club que és i de jugar en una categoria atractiva, que no pas perquè se’l sentissin seu. Les jugadores d’ara tenen passió pels colors». Joan Carles ho diu orgullós, mentre observa entrenar des de les banquetes de l’annex de Torres de Palau a les alevines. «La seva il·lusió és arribar algun dia al primer equip. Aquí les joves tenen molta qualitat i tenen ganes de créixer al Girona. Hi ha jugadores de tota la província i treballen per això», assevera.
Joan Carles parla també de l’entrenador Eduard Sanmartín, figura clau del projecte: «És vital. Hem aconseguit estabilitzar l’equip. Abans havíem de fer una plantilla nova pràcticament cada any i així és molt difícil progressar. Ell coneix molt bé el futbol base i el juvenil i no té por de comptar amb elles, això m’agrada molt».
En aquest sentit, jugar a Tercera Federació és fonamental per intentar retenir el talent que puja. «Des del primer any que vam baixar, ens vam marcar tornar-hi. Hem de donar-nos marge per conèixer la categoria i competir per aconseguir la permanència. D’entrada, no podem posar-nos reptes com quedar terceres, quartes, cinquenes o primeres perquè serà una categoria molt difícil i igualada en l’àmbit català. Per això, ens va costar tant a Preferent. A Catalunya hi ha equips molt forts i grans ciutats, sobretot a la província de Barcelona, i nosaltres som totalment amateurs», apunta. I és que el Girona no pot competir amb rivals com el Barça o l’Espanyol: «Si un d’ells ve a per una de les nostres jugadores… És llei de vida. Van per davant, no passa res. Tots dos tenen una ciutat esportiva, que això hi fa, i tenen els primers equips a Lliga F. Hi ha molta diferència. Ara bé, des que vam començar amb aquest projecte al Girona tenim molt clar que volem ser el referent de la província. El masculí ja ho és i també ho ha d’aconseguir el femení. Estem anant pel bon camí, tocant sempre de peus a terra amb calma i paciència. Sense pausa».
Ajudarà a créixer encara més l’estructura de la secció femenina la Ciutat Esportiva quan sigui una realitat. El primer equip masculí desenvolupa el seu dia a dia a la Massana des de l’estiu de 2024 i a la llarga, tan bon punt finalitzin les obres, s’hi traslladarà la resta del club. «Pot trigar tres, quatre o cinc anys, els que siguin, però arribarà i, mentrestant, a Torres de Palau hi estem molt bé. La Ciutat Esportiva ens donarà molta més qualitat, a part que ens anirà bé per disposar de més camps i millorar els horaris dels entrenaments», comenta. I afegeix que «aviat la tindrem, tot i que hem d’anar pas a pas. És molt important no córrer ni anar massa ràpid. Tant de bo un dia ens puguem equiparar al Barça i l’Espanyol, però hem de créixer des de la Tercera Federació que és nova per nosaltres».
«Recursos en tenim. Hem progressat bastant. No som el Girona de fa cinc anys enrere… És veritat que si algun dia aconseguim l’ascens a Segona RFEF les jugadores hauran de ser professionals i el club ho accepta, n’és conscient. Serà l’evolució del mateix Girona. Hem de continuar creixent i confiant en la base», conclou.
Subscribe to continue reading
