Ni el joc, ni les sensacions ni, sobretot, els resultats han estat gens positius en aquest començament de temporada per al Girona. El conjunt de Míchel ha perdut consecutivament els tres primers partits de Lliga contra el Rayo Vallecano (1-3), el Vila-real (5-0) i el Sevilla (0-2) oferint, sobretot en els dos primers una imatge d’allò més anticompetitiva. Malgrat una petita millora davant el Sevilla, tampoc hi va haver res a fer. Tot plegat ha fet que el Girona s’hagi passat tota aquesta setmana, d’aturada de seleccions, cuer en solitari de Primera. I, és clar, realment fa mal d’ulls veure el Girona al darrer lloc de la classificació a l’espera del que pugui passar diumenge a Vigo contra el Celta. L’entorn, a més a més, s’ha intoxicat d’un negativisme creixent alimentat pels darrers moviments de mercat que ha fet el club. Ara bé, cal cremar-ho tot amb zero punts al caseller després de les tres primeres jornades? No. Ha baixat el Girona a Segona? No. Hi ha temps per revertir la situació? És clar que sí. Que ho faci o no dependrà de com Míchel faci encaixar les noves peces i de si l’equip recupera un estat d’ànim òptim per competir com a bloc. Amb trenta-cinc jornades per endavant, el Girona és a temps de tot. En aquest sentit, una dada per a no caure en el desànim és la que diu que en els darrers deu anys, només tres dels dotze equips que havien signat un 0 de 9 per començar han acabat baixant.
«És com s’acaba, no com es comença», diuen els que en saben. No els falta pas raó. I si no que l’hi preguntin al València, l’exemple més recent de començar la Lliga amb tres derrotes. Va ser el curs passat on, després de tres entrenadors va poder respirar amb certa tranquil·litat i acabar dotzè fora del perill. De fet, en les últimes cinc temporades, dels cinc equips que van perdre les tres primeres jornades, cap va baixar. No ho va fer el València el curs passat, tampoc el Sevilla, que va ser catorzè fa dos anys (23-24), ni el Cadis, també catorzè la 22-23), ni el Getafe ni el Cadis, quinzè i dissetè respectivament la 21-22. Tampoc va baixar l’Elx de la 20-21, que es va salvar, pels pèls, en la darrera jornada . També va mantenir-se l’Alabès el curs 17-18 per acabar catorzè i el València i el Celta la 16-17 que encara van finalitzar més amunt, dotzè i tretzè classificats, respectivament.
Per trobar el primer exemple d’equip sí que va baixar, després d’entrar a la competició perdent els tres primers partits cal anar fins a la temporada 19-20. Va ser aquell Leganés que va perdre Braithwaite i En-Nesyri a mig curs i, tot i això, va estar viu fins a la darrera jornada. El Màlaga de la 17-18 sí que no va aixecar mai el cap i va fer una temporada ben regular al pou. El darrer dels cinc equips que han baixat aquesta última dècada després de perdre els tres primers partits va ser el Getafe la temporada 15-16, en una darrera jornada d’infart que el va acabar condemnant. La història recent, doncs, assenyala que entrar amb zero punts de nou possibles a la temporada no és sinònim de descens. Que caldrà pedalar molt? Sí, i que aquest dèficit de punts pesarà i molt durant una bona colla de setmanes, també. Ara bé, amb paciència i feina, és capgirable.
Livakovic i Ounahi, avui
Mentrestant, la plantilla del Girona gaudeix de descans i demà tornarà els entrenaments per començar a preparar el partit de diumenge a Balaídos contra el Celta. Abans, els jugadors internacionals disputaran els darrers partits de classificació pel Mundial 2026 amb les seleccions. Aquest vespre (20:45), la Croàcia de Dominik Livakovic visita Montenegro (20:45) mentre que Azzedine Ounahi haurà de fer uns quants quilòmetres més des del Marroc fins a Zàmbia (15:00). Demà serà el torn de la resta: Vladyslav Vanat i Viktor Tsygankov -absent per lesió divendres- visiten Azerbadjan amb Ucraïna (18:00) i de Joel Roca amb la selecció espanyola sub21 a Kosovo (19:00).
