Deu anys li ha costat a Ousmane Dembélé confirmar alguns pronòstics que el van apuntar com un potencial guanyador de la Pilota d’Or quan va irrompre amb estrèpit al món del futbol. Ho ha aconseguit arribada la seva maduresa professional, complerts ja els 28 anys, després de firmar una temporada excepcional, recolzada per la Champions League del París Saint Germain, l’únic títol de mèrit davant la falta d’oposició en les competicions franceses.
Dembélé va firmar 35 gols i 14 assistències a la seva segona campanya al Parc dels Prínceps, reeducat futbolísticament i tàcticament per Luis Enrique, que ha sabut manejar l’imprevisible davanter, capaç de generar interjeccions de sorpresa i decepció successivament. “Ha sigut una temporada increïble”, va dir Dembélé, sobrepassat per la situació, en l’imponent Theatre du Châtelet, davant l’elit del futbol i al costat de Ronaldinho.
Luis Enrique, “el meu pare”
No va faltar en aquest curs 2024-25, no obstant, un episodi de crisi entre tots dos quan el tècnic el va castigar per incomplir “de manera greu les seves obligacions”. “Luis Enrique és com el meu pare, és el meu pare”, va dir, abans que se li entretallés la veu a l’esmentar la seva mare, present al pati de butaques, a un dels seus íntims amics.
Dembélé va recordar la seva formació en el Rennes i el seu pas pel Borussia Dortmund, abans d’aturar-se en el Barça, “el club on vaig complir els meus somnis, on vaig poder aprendre al costat de jugadors increïbles com Messi i Iniesta”, va comentar.
El triomf de Dembélé va convalidar l’aposta que va fer el Barça el 2017 per aquell prometedor davanter francès de 20 anys, que l’estiu anterior havia firmat pel Borussia Dortmund per cinc temporades (procedent del Rennes), i en el següent firmava per cinc altres temporades pel Barça. Va ser l’elegit per la junta de Josep Maria Bertomeu per cobrir la marxa de Neymar. Així de meteòrica era la seva progressió.
Amb el Rennes havia irromput en la Ligue 1 amb 12 gols i 5 assistències, en la Bundesliga es va presentar amb 6 gols i 12 assistències i en el Barça es va encongir a 3 i 6, víctima del maleït cop de taló que li va donar per fer en el camp del Getafe, en el seu tercer partit de blaugrana. Aquella ruptura del tendó del bíceps femoral esquerre va ser l’origen de tots els mals posteriors, potser l’origen de la seva descompensació muscular que li va generar altres ruptures posteriors a la cama dreta juntament amb la seva incorrecta alimentació i un deficient descans per a un esportista professional. Va marxar a mitjans de l’estiu del 2023 i va deixar 50 milions a les esquelètiques arques –se’n van cobrar 35, la resta se’ls va embossar l’agent–, molt lluny dels 105 més 40 en variables que va costar.
El Kopa de consol
Només Dembélé podia batre la sòlida candidatura de Lamine Yamal, que es va presentar a París amb els 18 gols i les 25 assistències que van ajudar a conquerir tres títols amb el Barça (Lliga, Copa del Rei i Supercopa), als quals en va afegir un amb Espanya (la Lliga de les Nacions) després de la seva consagració l’estiu anterior amb l’Eurocopa. El futbolista del Barça va acabar segon en les votacions, flanquejat per un altre representant del PSG, el portuguès Vitor Machado, Vitinha. Quart va quedar Mohamed Salah, el davanter del Liverpool, i cinquè va ser Raphinha.
Lamine Yamal va marxar de París igual que la primera vegada que va ser convidat a la gala del 2024 per fer-se amb l’elit: amb el premi Raymond Kopa al millor jugador jove. Llavors va establir un rècord de precocitat i va quedar en vuitè lloc a la Pilota d’Or. Un any després va revalidar la mateixa distinció i va escalar al segon lloc.
Top 5
- Ousmane Dembélé PARÍS SAINT GERMAIN
- LAMINE YAMAL Nasraoui FC BARCELONA
- Vitor MACHADO, ‘VITINHA’ PARÍS SAINT GERMAIN
- Mohamed SALAH LIVERPOOL
- RAPHINHA Dias FC BARCELONA
