La maternitat és una de les assignatures pendents de l’esport professional. Aturar una carrera esportiva per ser mare és una decisió valenta que algunes atletes prenen malgrat la incertesa sobre la seva recuperació derrocant tabús i trencant estigmes. La ultraatleta Anna Comet (Girona, 1983) n’és una. Després de ser mare per segona vegada fa poc més de set mesos, la corredora de trail va tornar a la competició el cap de setmana passat a Chamonix en la prestigiosa UTMB de Mont-Blanc. El mal temps que va fer va afectar molts participants, que van optar per no sortir o van plegar a mitja cursa. La gironina va decidir aturar-se aproximadament a mig recorregut, transcorreguts aproximadament uns trenta quilòmetres.
«Cada embaràs i cada dona és una història completament diferent. M’he recuperat molt més ràpid d’aquest segon embaràs que del primer. La preparació és clau», afirmava l’atleta a principis d’estiu després de tornar a la competició en la UTMB d’Andorra. «Després d’aquest segon part vaig poder tornar a pujar a la bici i a entrenar al gimnàs quatre o cinc dies al cap de parir. Després d’uns 20 dies entrenant suau i escoltant el cos a les tres setmanes vaig començar a entrenar més intens. Amb el primer vaig tardar bastant més a sentir-me còmoda, no vaig córrer fins al cap de dos mesos. Treballar bé el sòl pelvià és fonamental», puntualitza.
«No és només el físic, també cal readaptar el cos en el pla hormonal. Fins als sis mesos no he pogut deixar el postpart arrere en els entrenaments», afirma. A mitjan juliol no es trobava encara recuperada al 100%. Envoltar-se de professionals esportius especialitzats en l’embaràs per a preparar millor cada fase de la gestació li ha permès una recuperació en temps rècord.
Comptar amb la supervisió d’aquests professionals li va permetre continuar entrenant amb les màximes garanties tant per a ella com per al nadó durant tot el procés gestacional. «Fa sis anys, em van criticar molt per córrer embarassada, em van etzibar comentaris de veritable malson malgrat no estar fent gens de dolent, al revés, corria per salut. Però a la gent li xocava molt veure una panxa enorme com la meva en una corredora. En aquest segon embaràs, en canvi, ha estat molt diferent, estem normalitzant fer esport estant embarassada», rememora la corredora. «Vaig córrer 14 quilòmetres còmodament el dia abans de parir. És molt important arribar fort al part», confessa i afegeix que la tecnologia disponible actualment ha facilitat molt les coses. «El propi rellotge que faig servir, a l’App de Cors, em dona molta informació per mesurar i controlar millor el procés».
No obstant això, i malgrat aquest canvi de mentalitat que està experimentant la societat, per a les atletes, la maternitat continua sent un salt al buit. Anna, va tenir en Gil amb 35 anys i en Lluc amb 41. «Mai és bon moment, fa por posar-ho tot en pausa quan has lluitat tant per arribar on estàs. És una decisió dura emocionalment perquè a més a més sol coincidir el moment de plenitud de la teva carrera amb el millor per a gestar», explica la corredora. «Tenir referents ajuda. Veure dones esportistes que són mares i són capaces de rendir a un nivell molt alt també dona ales a les noves generacions», explica.
Cada vegada és més habitual trobar atletes d’elit que han pogut tornar a ser competitives després de ser mares, però és innegable que existeix una forta incertesa perquè molts factors poden afectar aquesta reinserció. «És possible recuperar-se físicament i estar al 100% després d’un embaràs però hi ha moltes incògnites que poden afectar la recuperació com la qualitat del somni, el canvi de l’estil de vida, etcètera. En el meu cas, va ser més fàcil la segona vegada perquè el canvi també va ser menor. Ja era mare i no vaig haver d’adaptar tantes rutines després del part», afegeix. A més, l’experiència del seu primer embaràs i la recuperació li van donar forces per emprendre la segona gestació.
Després tenir el primer fill el 2018, Anna va aconseguir una de les seves fites més importants en la seva carrera, guanyar el Marathon des Sabres en 2022. «És un procés lent, però es pot tornar a ser competitiva», sentència. Tot i que l’entorn ha canviat molt i s’han derrocat moltes barreres en aquest camp, continua faltant encara un acompanyament institucional major per a elles. «S’ha millorat molt, és més fàcil poder demanar la baixa o trobar professionals especialistes, però falta encara fer un pas més enllà des dels organismes o el CSD per acompanyar a les mares en la reinserció, per exemple», subratlla la gironina. n