De l’1 de maig del 2003 al 21 de desembre del 2025. Del Vilassar de Mar a l’Atlètic de Madrid. De Tercera Divisió a Primera Divisió. De Pep Moratalla a Míchel Sánchez. De Jordi Vinuesa a Viktor Tsygankov. En Josep Maria Luis, conegut per a tothom com a Jota (Vic, 1956), l’encarregat de material del Girona, es jubila, i demà tancarà una etapa de més de dues dècades al conjunt blanc-i-vermell. Amb ell, marxa una part de l’escut.
El creixement del club els darrers anys no s’entén sense la fidelitat d’alguns dels seus protagonistes. En Jota n’és un. Amagat a l’ombra, traginant furgonetes amunt i avall, s’ha passat 22 anys fent rentadores, recollint pilotes i movent-se allà a on el necessitessin. Exceptuant aquests primers mesos de temporada actual, amb prou feines s’havia perdut un amistós: va ser a Vilamalla, perquè es casava el fill de la Laura, la seva parella. Últimament, ja no ha viatjat amb l’equip a alguns dels desplaçaments, com a Vigo, on Javier Galiano, el delegat i que també dirà adéu a final de curs, va agafar-li el relleu a l’hora de fer el famós crit de guerra al vestidor que el vigatà fa abans de cada duel. Amb Galiano, sovint bromegen perquè a cada viatge per a sopar menjaven dues vegades: una, a l’hotel amb l’expedició; la segona, pel seu compte. Ambdós són inseparables.
Ha ajornat la jubilació fins al límit, conscient que, malgrat els problemes d’artrosi que arrossega, trobarà a faltar una rutina que l’ha mantingut despert fins a l’actualitat. Demà, Montilivi li retrà un merescut homenatge i el club té preparat un acte que farà més emotiva la jornada per a una persona que no s’hauria imaginat mai que acabaria voltant per Europa.
Va començar a la Devesa, quan el Girona no disposava de categories inferiors i hi havia l’Escola Gironina, on jugava el seu fill. En Jota va fer de delegat a totes les categories per les quals va passar. La porta del primer equip se li va obrir arran de la mort d’en Joan Tarifa, l’encarregat de material del primer equip el 2003. Fins al primer ascens a Primera, viscut el 2017, quan es va veure obligat a agafar una excedència de dos anys, compaginava la tasca al club amb la seva feina de funcionari de la Generalitat. Treballava fins a les tres i s’apropava a Montilivi abans de les sis, per tenir-ho tot a punt per a l’entrenament de la jornada, que abans es feia a la tarda. De fet, tot ha canviat tant que sembla impossible de creure: quan va aterrar, el Girona només tenia una talla de samarretes i una colla de calçotets; i es movia en viatges de 12 hores a l’autocar fent partides de ‘pocha’, pòquer i botifarra; ara vola en xàrter pel món.
Precs i malsons
La intensitat del temps ha quedat atrapada a la seva mirada. El gol de Kiko Ratón el va enganxar resant i, de tant en tant, encara li provoca malsons la rematada al fons de la xarxa de Pablo Caballero, que la ciutat sencera resumeix amb un ‘el dia del Lugo’. Perquè hi ha coses que no s’obliden. Com el fet de no cobrar durant mesos i mesos per la mala situació del club o com el fet de marxar de l’estadi tres hores més tard que la resta, de matinada, perquè tot havia de quedar net per a l’endemà. No hi ha moltes persones que generin un consens positiu com caracteritza a en Jota, estimat per entrenadors, jugadors i membres del cos tècnic. Pels antics i pels actuals. Fa uns mesos que el testimoni com a encarregat de material està en mans d’en Pere Vilardell, la persona que farà les funcions completes a partir d’ara. Perquè ni Vilardell ni ningú no podrà substituir-lo. Substituir en Jota és impossible.
D’aquell primer partit a Vilassar de Mar, en queda el rècord negatiu de la greu lesió de Raül Agné, que anys més tard pujaria l’equip al futbol professional cinquanta anys després. Un altre mite, l’Agné. Era la jornada 35 de Tercera i el Girona va avançar-se amb un matiner gol de Jordi Vinuesa. Aquell dia, Javi Garcia va fallar un penal, que va impactar al travesser. A final de curs, els gironins aconseguirien l’ascens a la Segona Divisió B derrotant a l’Águilas.
Ara, gaudirà d’una merescuda jubilació amb l’equip a Primera, tot i que està en zona de descens des de la jornada dos. Qui sap si el darrer ball d’en Jota serà una victòria que els tregui de la línia vermella. Per ganes no serà, sense dubte. Però passi el que passi, ell ja haurà complert. El Girona, d’altra banda, ja no serà el mateix.
Subscribe to continue reading
