El Barça serà líder fins a l’any vient. Els culers podran gaudir d’unes bones festes, llevat que el Guadalajara, a la Copa dimarts, els doni un disgust. Però a la Lliga veuran el Barça en el primer lloc fins al 2026, amb set punts d’avantatge sobre el Madrid, amb un partit pendent (davant el Vila-real) i dos dels blancs (aquest diumenge a casa de l’Alabès i la pròxima jornada contra el Sevilla).
“Xabi queda’t”, ha cantat el Camp Nou, a manera de burla per la crisi blanca, apel·lant a la continuïtat de Xabi Alonso. A cinc punts han vist el gran rival després del clàssic i ara l’observen per sobre l’espatlla amb set punts de marge. El Camp Nou sí que ha cantat de tot cor a Raphinha, l’autor del gol que ha desencallat el duel i el que ha confirmat la victòria quan ha començat una certa agitació després d’un parell d’atacs navarresos, i ha cantat emocionat a Pedri, el mag que ha mogut els fils de l’equip en presència de l’antic prestidigitador anomenat Andrés Iniesta, que ha mirat complagut des de la llotja.
Un exercici de paciència
L’Osasuna ha sotmès el Barça a un exercici de paciència. Ha muntat una muralla de formigó armat amb cinc defenses i quatre migcampistes sempre per darrere de la línia de la pilota. Res de nou. Amb només dos punts aconseguits en vuit sortides, amb tot just tres gols marcats, el síndrome de debilitat ha estat comprensible. A l’historial de visites anteriors hi han constatat dues massacres de vuit gols i dues de set. Totes dues han estat derrotes dignes.
A Flick l’ha rosegat una certa sensació de deute amb dos jugadors, els dos que han entrat a l’onze respecte a l’últim partit davant l’Eintracht. A Ferran Torres, triple golejador contra el Betis, no el va premiar amb la titularitat a la Champions, sinó que el va castiga en benefici de Lewandowski; a Marcus Rashford, també titular i notable a Sevilla, el va asseure a la Champions malgrat ser el màxim golejador de l’equip. La seva sortida a la segona part en lloc de Fermín va ser clau per a la remuntada del marcador. Aquest relleu s’ha repetit d’inici i s’ha desfet després de l’1-0.
Beneït gol
L’entrada de Rashford ha desplaçat Raphinha a la funció de mitjapunta. La seva mobilitat no ha produït cap neguit entre els blancs navarresos ni les seves curses a l’espai han creat profunditat, tan endarrerit com ha estat el rival.
El brasiler no ha tingut finor per maniobrar entre la multitud i l’aliança apropant-se a Lamine Yamal no ha sumat. El seu beneït gol ha estat una avançada ràpida i vertical conduïda per Pedri que ell ha culminat amb un xut d’esquerra ajustat que ha esquerdat el quadre navarrès, amb els cinc canvis esgotats, i el segon ha estat a plaer, gairebé sobre la línia. Mentrestant, el pobre Ferran no l’ha tocada en tot el partit, emparedat entre Boyomo i Catena.
L’Osasuna ha vingut al Camp Nou a resistir, sense una pretensió més ambiciosa que conservar el punt que el reglament li ha regalat per comparèixer. Tanmateix, ha rematat abans i millor que el Barça mitjançant Budimir.
Això ha passat abans del gol anul·lat pel VAR a Ferran per un fora de joc en el llançament del córner en curt. Una norma cridada a ser revisada per absurda. La dificultat d’entrar entre la defensa espessa ha motivat que els intents blaugranes hagin volat des de lluny i hagin acabat lluny. Balde, Eric i Martín han xutat als núvols.
Lamine Yamal i Rashford han eixamplat el camp fins al límit, gairebé enganxats a la línia de calç, per tenir més espai ells i facilitar les penetracions dels interiors. L’equip ha construït preferentment mitjançant Lamine Yamal, que ha tendit a recrear-se cada vegada més, però ha estat qui ha tingut el millor regat per eliminar contraris. Li ha arrencat una groga a Bretones, el seu marcador, però no la segona.
La paciència que ha exigit el partit l’ha tinguda Flick per mantenir la fórmula després del descans, tot i que han sobrat passades i han faltat rematades. Hi ha hagut més embranzida després del descans. A un xut de falta de Rashford ha respost Víctor Muñoz amb una altra cursa amenaçadora. El davanter pèl-roig que va debutar a Montjuïc amb el Madrid i que va estar a punt de marcar el 4-4 ha exigit l’atenció permanent de Balde i Gerard Martín; de Budimir se n’ha cuidat Cubarsí. Tots els culers han respirat quan han marxat substituïts amb el 0-0.
