Partit gran a Fontajau en l’inici de la segona fase de l’Eurolliga, i gran victòria de l’Spar Girona (81-72) contra l’Schio que posa líders de grup a les gironines gràcies a la derrota del Galatasaray a Praga. I com és habitual en aquestes cites europees d’entre setmana, emocions fortes sobre la pista i bàsquet de pota negra. Certament el grup de l’Spar Girona està igualadíssim i pot passar qualsevol cosa, però de moment les gironines defensen amb ungles i dents el seu estatus, guanyat a base de suor i genolls pelats en la lligueta inicial. A més l’Uni s’ha sabut refer a un mal inici (2-10, 7-17) d’una manera colossal. A còpia de defensa les noies de Roberto Íñiguez han aconseguit imposar el seu joc i amb un espectacular 12-0 gràcies als punts de Jocyte, Coulibaly i Amihere ha passat a dominar per 19-17 i ha tancat el primer quart també per davant (21-19). Verona i Conde eren les principals armes de l’Schio, un equip molt físic que d’entrada dominava el rebot.
L’Spar sobrevivia i ho feia sense haver anotat cap triple, una de les seves armes. L’Schio s’ha tornat a posar per davant a l’inici del segon quart, massa pilotes perdudes de les locals i errors en el tir (27-31) fins que Íñiguez ha aturat el partit a sis minuts del descans. Holm, amb un procès gripal que ja la va fer ser baixa diumenge davant l’IDK, era a la banqueta però no ha jugat. Sense encert, el que no podia fallar era la lluita, l’entrega, el coratge, i d’això aquest equip en té a cabassos. Amb una Coulibaly espectacular (duia 12 punts a tres minuts i mig del descans), l’Spar s’ha tornat a posar per davant (34-33) amb una defensa pressionant que ha tornat a bloquejar l’equip italià. No només això, ha arribat a tenir sis punts de marge (39-33), gairebé eixugats abans del descans amb un triple de Keys i un bàsquet de Conde (39-38). Sense haver anotat cap triple (s’havien errat els nou intentats) les gironines dominaven amb tres noms propis, Coulibaly, Jocyte i les seves penetracions, i Amihere. Tres jugadores Top, que diria Míchel Sánchez.
Precisament la canadenca, que malauradament jugarà el dia 21 contra el València el seu darrer partit amb l’Spar Girona, ha obert, al desè intent col·lectiu, ja a la segona part, el camí des de més enllà de 6,75 per donar sis punts d’avantatge, de nou (44-38), que han sigut vuit poc després amb un tir de Coulibaly (46-38). De cop els triples han començat a entrar. Quevedo ha posat el 49-42 i després d’una gran defensa Amihere donava un màxim avantatge de +9 (51-42), que Coulibaly ampliava a +11 des del tir lliure (53-42). Encara no hi havia res fet perquè l’Schio s’ha tornat a situar a sis (56-50) en una acció on semblava que Shepard havia trepitjat clarament la línia de fons. L’Uni ha tancat el parcial cinc amunt (62-57).
Els dos encerts en el triple del tercer quart s’havien quedat allà. L’Spar duia un 2/17 a l’inici del darrer quart i poc a poc l’Schio ha anat acostant-se al marcador (64-61). A aquella hora el Praga ja havia confirmat la seva victòria contra el Galatasaray, el gran favorit (64-55) i obria les portes a les gironines a situar-se líders fent un pas més cap a la Final Six. Un triple de Quevedo i una cistella d’Amihere han tornat a rellançar l’equip gironí (70-62), però de seguida l’Schio ho ha igualat de nou (70-66), i encara gràcies dels seus tirs lliures fallats. A qui no li tremolava el pols era a Amihere, que amb quatre punts seguits ha sostingut l’Uni (74-68, a 1.58 del final). Un altre triple de Quevedo, que ha firmat un gran partit, ha posat el 77-70 i, tot seguit, la defensa de l’Uni ha permès recuperar la pilota. Fontajau esclatava, per fi, i encara més amb el 79-70 de Coulibaly a un minut del final. El que ve després ja és poesia. Nova pilota robada de l’equip gironí, l’afició engrescada com mai, i victòria tancada amb un 81-72 final. I resonant el crit: “que boti, que boti, que boti Fontajau”.
