S’ha reobert una ferida que semblava començar a cicatritzar. No li va poder marcar l’Alabès, que és un dels conjunts menys golejadors de la categoria i per posar la cirereta al pastís es va endur el duel. Va visitar La Cartuja i a part de fer un partit d’equip gran només va encaixar una diana -a pilota aturada- del cinquè equip amb més gols en el que portem de campanya i va treure un punt de molt valor. Finalment, el va visitar el segon classificat, que començava la corresponent jornada com a líder, que té a les seves files al màxim anotador del campionat i només li van fer un gol -de penal-, sumant un punt de gran esperança per afrontar el tram final d’any. Quin equip és capaç de rebre tres gols al Martínez Valero i generar una o dues ocasions perilloses en tot el partit amb aquests precedents que només porten a l’optimisme? El Girona, esclar.
Que si Gazzaniga no té el nivell per ser el porter titular del Girona, que si és el moment Livakovic, Gazzaniga cap amunt i Gazzaniga cap avall, però els onze jugadors de camp tenen una tasca defensiva a assolir i de les 29 dianes que han rebut els blanc-i-vermells, només quatre són errors greus del porter argentí. Ens hem de desplaçar a la primera jornada en el matx davant el Rayo Vallecano per recordar el gol regalat a De Frutos per obrir la llauna d’aquell partit i el penal comès sobre el mateix jugador, que significava l’expulsió del porter i el posterior gol des dels onze metres d’Isi Palazón. A aquestes dues dianes s’han d’afegir les més recents contra l’Elx, tot i que Gazzaniga tampoc va estar gens fi ni contra el Llevant, ni contra l’Oviedo, a casa, o a Getafe, derrotat a pilota parada. I cinc gols en contra els va encaixar Krapyvtsov a Vila-real.
Els altres gols es poden atribuir a molts factors i al mal rendiment defensiu dels de Míchel. El futbol ofensiu que practica -que no dona els seus fruits si només ha anotat tretze gols en el que portem de campanya-, la gran quantitat de baixes en defensa que arrosseguen o alguns errors individuals que no s’haurien de permetre, però crida molt l’atenció un fet que la gent pot passar per alt i és la fragilitat que envaeix el Girona quan s’enfronta als rivals ‘de la seva lliga’. D’aquests 29 gols en contra -és l’equip més golejat de Primera Divisió, seguit pel Llevant que n’ha rebut 26-, catorze els han encaixat per rivals que actualment es troben per sota del desè lloc, és a dir, la meitat. Li’n va fer tres l’Oviedo, que només n’ha anotat set en tot el campionat, quatre el Llevant en un partit que el Girona va acabar amb nou jugadors al terreny de joc per imprudències de Witsel i Vitor Reis, els tres del Rayo i dos més del Sevilla. Aquesta dada reflexa primer, si volem posar el factor positiu per davant, que davant d’equips grans o que estan fent bona campanya, el Girona mostra si més no bona actitud i qui sap si és per la motivació extra que genera jugar contra conjunts de la part alta de la taula, però almenys es veu la cara bona del Girona. El que no s’explica és que l’equip es faci petit en els encontres en què els blanc-i-vermells saben que han d’aconseguir els tres punts sigui com sigui. Una irregularitat que està marcant el destí d’un equip que porta catorze de les quinze jornades en descens i que després de pujar dos graons, n’ha tornat a baixar tres de cop.
